Sense pena ni gloria...

Un relat de: paparola

Somnis enfosquits per la realitat,
dies sense pena ni gloria.
Cami que no s'atura,
i el pas del temps que t'ofega.
Soletat no cercada,
que trucan a la porta
entra sense demana permis,
s'instala.
Necesitat d'aire fresc,
respires, estas viva.
Ombre als ulls,
dies de sol que no mires,
pluja a l'interior de la vida.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer