No tinc res especial

Un relat de: paparola

No tinc res especial,
un somriure als llavis.
Una al.legria que no sé d'on ve,
ni tampoc on va.
No tinc res especial,
tan sols moltes ganes de viure,
de sentir i de vibrar.
El dia es gris
dins meu surt un sol
que fa por que s'apagui.
Sota el misteri d'aquest estat,
no més ser que avui
es divendres i ja està.
Vull sentir el so
de la música de dins meu,
sense pals a les rodes,
no més en ganes de volar.
Vull perdre'm entre la gent,
ser una més,
però saben que si tinc
quelcom especial.
Una vida per viure,
un saber estimar
un somriure als llavis
i molt camí per caminar.

Comentaris

  • I tant, que ets especial![Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2008 | Valoració: 10

    Em sembla un poema molt positiu, fins i tot optimista, pel que fa a l'estat d'ànim que transpira; molt rítmic i dinàmic, pel que fa a l'escriptura dels versos.
    Diria que té una estructura de cançó! De fet, m'han vingut ganes de taral·lejar la lletra, mentre la llegeix-ho...

    També m'ha recordat una mica algun fragment de la meva biografia: està molt bé coincidir amb una altra persona, encara que no la coneguis personalment: Això ens permet sentir-nos més propers!

    Tornaré un altre dia per llegir més coses teves, ja que de moment el que conec m'agrada força.

    Una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Molt bò[Ofensiu]
    una ànima més | 15-01-2008 | Valoració: 8

    M'agradat molt, m'he setit identificada i m'ha fet sentir bé. Seguiré lleginte.
    Un petó