Cercador
Tu, el meu guia
Un relat de: magalo- Compartir:
Em pintes un camí
on els colors s’hi allotgen
vetats els tons de gris
del negre amant del blanc
per on vaig caminant
et vaig seguint el rastre
empaitant el teu pas
que va tant decidit
La senda no em fa por
només les males herbes
Si tu em vas obrint pas
no em puc sentir perdut
No hi ha rés més que tu
i l’alt de la carena
que el sol va resseguint
fins que ja és negra nit
palpant trobo els teus ulls
encara que no et vegi
i s’omple tot de llum
quan et quedes amb mi
on els colors s’hi allotgen
vetats els tons de gris
del negre amant del blanc
per on vaig caminant
et vaig seguint el rastre
empaitant el teu pas
que va tant decidit
La senda no em fa por
només les males herbes
Si tu em vas obrint pas
no em puc sentir perdut
No hi ha rés més que tu
i l’alt de la carena
que el sol va resseguint
fins que ja és negra nit
palpant trobo els teus ulls
encara que no et vegi
i s’omple tot de llum
quan et quedes amb mi
Comentaris
-
Tot s'omple de llum[Ofensiu]nadàlia | 20-07-2012 | Valoració: 10
Molts busquem aquest Tu radiant que tan omple en la solitud de la carena de la vida. A voltes orbs no el veiem o potser no ens adonem que sempre ens fa companyia. Cansats de cercar-lo i de demanar el seu ajut, potser cal donar-li gràcies per la fosca, car el camí hi és i Ell també. Llavors millor reposar en una pedra plana de la fina carena i esperar....
Ens llegim , m'ha agradat molt, directe a l'esperit. Una abraçada.
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116704 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com