Trossets de mi que s'han perdut

Un relat de: Laus

No saps ben bé per què, però busques alguna cosa. El teu món és incomplert, insípid, mancat per alguna cosa inexistent. Inexistent? Què et manca per dins? Què és allò que cerques amb anhel? Què busques, cercador incansable,buscador insaciable? Sembla que t'hagin partit en trossos i que n'hagis perdut uns quants. Et busques a tu mateix? On et trobaràs reflexat? I on ets? Sents endins una buidor existencial, una asfíxia personal, un espai en blanc... I am què l'ompliràs? Qui t'explicarà què és el que estàs buscant? Qui tindrà respostes? Qui les haurà extingit? Qui retorna els trossets de tu que et falten? Qui s'enduu la teva meitat? Pensaves que no et podien robar la identitat però ara descobreixes que sovint l'has perduda. I a on, en un món tan gran? I com buscar allò que et deixa tan perdut? Com trobar-te enmig de tantes ànimes perdudes? Cap on aniran les ànimes perdudes? Es troben entre elles? Jo busco, jo em busco, però sembla que no tot el que busquem existeix.

Comentaris

  • Sempre mancats,[Ofensiu]
    RATUIX | 11-10-2007

    sempre incomplets, pel que no tenim, pel que no som.
    Sembla que l'escrit acaba anant molt enllà:" Jo em busco, ...però sembla que no tot el que busquem existeix".

  • Sentiments esmicolats .[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-10-2007 | Valoració: 9

    Sempre el mon es incomplet:
    si no, on viuria el desig ?
    refàs els sentiments trencats en mil bocins,
    i tot just desprès es tornen a trencar,
    es l' essència dels humans
    sempre amb necessitats i desitjós incomplets .
    mai completaràs el Puzzle de la vida,
    però no deixis de cercar,
    doncs aquí està l' essència de la felicitat.
    Avet

  • Arbequina | 10-10-2007

    Aquest relat assaig provoca el malestar d'haver-li de donar la raó: massa sovint tenim la sensació d'avançar no se sap on deixant enrere no se sap què.
    I aquesta intuïció és força desagradable.
    Has plasmat bastant bé aquest desconcert, aquest malestar.

    Una abraçada de l'Arbequina.