Tot

Un relat de: Laus

Ni el silenci, ni les llums,
ni la mirada incerta,
ni la veu trencada,
a l'albada d'un perdó.

Ni el petò més dolç,
ni l'estimo més llarg de tots,
res ni ningú dominarà les teves sensacions.
Per què elles ho dominen
-silencian-te-
tot.


Comentaris

  • gypsy | 12-05-2007 | Valoració: 10

    Un gran poema, Laus!. Un plaer descobrir-te amb aquests mots tan ben posats i amb tanta precisió i netedat.
    Uns petits apunts:"petó" porta l'accent tancat. I crec que és "silenciant-te" amb una t. Són petites coses que van bé per millorar.
    Però l'ànima del poema la trobo perfecta.

    petons

    gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: