M'estimo la veu trencada

Cerco en tu la plenitud que m'esquinça el ventre,
la gana que m'eixampla l'abdomen,
La veu que em transmet el silenci.

Les paraules que em construeixen,
Que m'ensenyen a existir.
Que moren de cos,
persistint en ànima.
Es respiren a cada vaibé de silenci.

M'estimo la veu trencada
Que murmureja els meus dies,
Mirant les roques de cara al mar.

I s'impregna d'engrunes d'amor
Que mutipliquen l'esperança
de l'ànima,
Que sempre viurà aquí.