M'estimo la veu trencada

Un relat de: Laus

Cerco en tu la plenitud que m'esquinça el ventre,
la gana que m'eixampla l'abdomen,
La veu que em transmet el silenci.

Les paraules que em construeixen,
Que m'ensenyen a existir.
Que moren de cos,
persistint en ànima.
Es respiren a cada vaibé de silenci.

M'estimo la veu trencada
Que murmureja els meus dies,
Mirant les roques de cara al mar.

I s'impregna d'engrunes d'amor
Que mutipliquen l'esperança
de l'ànima,
Que sempre viurà aquí.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: