Cercador
Trona i llampega
Un relat de: Àlex Casanovas Boada- Compartir:
Trona i llampega,
I l'aiuga rossola,
Muntanya avall,
Les gotes repiquen,
Sobre el vidre entelat,
I l'ambient enboirat,
Envolta i el cel encapotat,
És gris com la grisor grisàcea,
Del més pur gris.
El cel s'esquerda,
Amb llamps i trons,
I le xiuxiueig de la pluja,
Es constant i no para.
Els trons retumben contra els vidres,
I els llamps t'iluminen la mirada,
El cel és un esclat,
De so i de color,
El cel és un mirall,
Del que passa al meu cor.
Trona, trona, trona,
Llampega, llampega, llampega,
Trona i llampega.
Els núvols rasquen la muntanya,
Com els avións als gratacels,
Els núvols pujen i baixen,
Pendent amunt, pendent avall,
I es fiquen fins les entranyes,
Mullant la roca.
La fosca arriba,
La llum s'envà,
I per la gent de la vida,
El dia de pesca s'acabà.
Comentaris
-
escriure tal i com trona i llampega![Ofensiu]quetzcoatl | 11-09-2005
Hola Alex,
M'ha agradat bastant aquest poema de tempesta. Els llamps, els trons i la pluja són elements vitals que em carreguen d'energia. Has transmès imatges molt boniques; recalco sobretot:
"El cel és un mirall,
Del que passa al meu cor."
Però trobo que a) l'introducció dels pescadors al final és bona -i inesperada- però resta importància al jo poètic, i b) em sobren una pila de comes, que podries o bé ometre o variar una mica (ni hi fan falta totes ni és l'únic signe de puntuació que s'hi adequa; visualment també ho trobo una mica antiestètic).
M'agrada molt com escrius, però penso que ets molt impusliu. Això és bo en part: indica que tens molta inspiració (i es reflexa en aquesta altíssima productivitat!); però per altra banda crec que retoques poc el que escrius. Amb una mica més de cura no se t'escaparien alguns detalls d'error tipogràfic ni ortogràfic.
Endavant les atxes i les tempestes!
Una abraçada,
m