Voldria II

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Voldria poder estimar-te,
i els teus desitjos realitzar-te,
voldria admirar els teus ulls,
que il·luminen nit i dia.

Voldria fer dels núvols cotó,
Lentament desfilar-los,
I sota el sol admirar-los,
Igual que t'admiro a tu.

Voldria el teu cabell tocar,
i els meus desitjos avivar,
voldria el teu rostre acariciar,
i la teva pena apagar.

Voldria agafar el sol,
I baixar-lo del cel,
I frondre'l amb la lluna,
Per a fer un pastís d'amor per a tu.

Voldria ser el teu prícep blau,
que t'estima quan s'escau,
voldria ser el teu esclau,
i obeir les teves ordres.

Voldria fer brollar aigua,
De la roca més seca,
Elixir de l'eternitat,
I bolcar-lo en la teva immensitat.

Voldria unir-me a tu,
En cos i ànima,
Voldria com ahir,
Recordar aquells moments d'amor.

Voldria poder abastar tot el cel,
Com llumetes les estrelles,
Regalar-te'n una,
Per cada vegada que t'he dit "t'estimo".

Voldria descriure't amb belles paraules
Voldria que sabessis com n'ets d'important
Voldria que escoltessis el plany que tu causes
Car no puc tenir-te aquí al meu costat.

Voldria trobar-te i als déus jo ho imploro
Voldria donar-te tot l'amor que tinc
Voldria espolsar-me la pena que porto
Però m'és impossible; encara és amb mí.

Però sobretot voldria,
a tu poder estimar-te
i poder robar-te,
d'una vegada el teu cor.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: