Ignorem que tu tens la força

Ignoren que tu tens força
i que aquí som catalans;
que enfront dels lleons rampants
que ostenta el Drap de Castella,
posaràs en contra d'ella
l'arma més forta i ufana:
la Bandera Catalana
-quatre barres i una estrella!-
que tremoli quan cantem
al damunt amb de l'asta
i si un jorn diu que lluitem
correm tots al voltant d'ella.
Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginestas
Vola sobre el front l'estel
de la senyera,
I digues als pobles de Castella,
Que mai ens rendirem,
Que sempre lluitarem,
I porta el missatge,
A les llunyanes terres dels sarraïns:
"No us temem"
Sota els pollancres encara es merceix,
El mal que ha fet aquestos,
A la nostra Catalunya.
Guardeu la terra pagesos,
Guardeu-la dels mals,
Beseu-la pam a pam.
Preneu els estris,
Per viure el combat,
Per Catalunya,
Una passa endavant.
Preneu les eines,
Que aconseguirem nostra llibertat.
El mar fa una veu entristida,
Per culpa de la sang,
Que han perdut nostres mariners,
Que han perdut les seves vides,
A mans moriscos combatens.
No ploreu dones,
Que la mar us portarà,
El record dels vostres homes,
Que van morir per un bandera,
No ploreu infants,
Que vostres pares,
Van morir heroïcament.
Brindem les copes,
Pels guerrers d'abans.
Ara amb nosaltres,
Per Catalunya,
Voleia un nom,
I per la mar,
voleien nostres vaixells,
Fanals ben amunt Catalans,
Per il·luminar el camí,
De nostres mariners estimats.
Per nostra fe no passen anys,
Nostre delit no s'aclapara
Sota el cel blau companys,
Fem-la volar més alta encara,
Per nostres barres sagnants,
No farem un pas enrera,
Tots a la lluita catalans,
La llibertat és la bandera.