tríedre

És aquí on comença el misteri i les incògnites dels pensaments, les acciones i els sentiments. A vegades calcular tant no serveix de gaire perquè la passió se n'acaba apoderant.
El teu poema m'ha omplert per dins, has reflectit aquesta situació d'una manera clara, senzilla i alhora captivadora, com molts dels teus poemes.
Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

en una etapa d'experimentació poètica, nova, avantguardista, innovadora, fugint d'aquella claretat evident, popular, massa fàcil... i presentes poemes breus, amb tocs visuals, originals que fan que els ulls es despertin, esbrinin entre espais i espais...
molt bo el final " i ara... què?"
i és que d'una microscòpica idea en fas un poema perfecte!
una abraçada amigaaaaa!

Per molt clar que quedi tot, la incertesa es manté flotant. Expresses la creació d'un espai i un temps per afavorir quelcom, però al mateix temps desvetlles que tot segueix estant a l'aire. La resolució d'un dubte (com ha de funcionar la cosa) en desvetlla un altre: i ara què?

Per sintètic, per com es pot interpretar, dels teus últims el que més m'ha agradat.

de la distància "d'espai" entre dues persones l'unic raonament vàlid és l'enyor després de la distància de "temps" entre dos que s'estimen no pot haver-hi resposta concreta, ja que aquest
I ara què
implica perllongar-hi més la distància de temps i qui sap si d'espai.

Aquest poema de treva amorosa entre dos que, pretesament, hi ha hagut una relació resta en la incògnita i per això aquest requeriment hi dóna un sentit d'impaciència i un punt de tristor.

Molts petons, Mar.