Tres poemes, tres cançonetes... tornem a ser nens?

Hola guapa!
Sempre fa molta il·lusió retrobar-se amb els amics, jo també estic contenta de llegir-te.
Aquestes cançons em recorden el moviment d'un balancí, ben suau...
Responent al teu comentari, sí, és real, sembla que per fi ho he aconseguit, a veure si arribem al final!
Un somriure,
Annaïs

fetes per ells. Genial! I no et comento lo de les faldilles de les flors perquè ja se m'han avançat. Poesia fresca, tendra, que no solament pot agradar als petits sinó que també els grans en gaudim per la seva plàstica.

Sí, fa dies que no penjo res però prometo reprendre els bons costums.
Petons i bones vacances

Hola de nou Anna! A mi també m'ha agradat molt retrobar-te!
Aquests poemes són nens jugant, no hi ha més, aquesta és la imatge. Jocs d'inocència.

Moltes gràcies per la felicitació i quina casualitat que coincideixi amb l'aniversari del teu fill!

Un petó guapa :)

no és perfecte de rima i mètrica però a mi m'ha encantat. Jo també agraeixo les correccions quan algú m'en fa.
M'ha recordat els deliciosos contes de Gloria Fuertes.
Una abraçada, Anna.

Sé que t'agraden els consells i que els agraeixes, per això, goso adreçar-me novament al teu esperit inquiet i àvid d’aprendre i perfeccionar-te com a escriptora.

A propòsit d’aquest tipus de poesia, de caràcter pretesament popular i adreçada més que més a la mainada, s’imposa un estil que contempli amb tot rigor la rima i, sobretot, la mètrica. Els versos han de ser de mesura idèntica i les estrofes d’estructura uniforme, que les faci fàcilment cantables.
Per exemple, a la primera estrofa, que és la que marca la pauta a seguir, tenim un esquema, 3-5-5-3, tot i que el quart vers, en tenir el final en síl·laba plana, desdiu una mica del primer vers que, en principi, acaba en aguda, però, en aquest cas no importa massa.
Ara bé, quan passem a la segona estrofa, en llegir el segon vers, ens quedem encallats perquè ens falta una síl·laba. Si vols mantenir el mot filla com a final de vers, podries afegir-hi un li al principi, és a dir, li diu sa filla. Però, a partir d’aquí ja la cosa es complica i no es manté en absolut la proposta inicial.
Des del meu modest punt de vista, caldria reescriure el poema perquè resultés molt més harmònic i rítmic.

Ah, una altra cosa, hauries de revisar a fons l’ortografia. Un accent mal posat o una errada ortogràfica et desmaneguen un poema i, encara que el fons sigui molt bo, el resultat és inacceptable. Ja t’ho vaig insinuar en l’anterior comentari.
Per exemple, faralló s’accentua, i també àvia, què dius, cantó.

A propòsit de la meva persona, si vas a la meva biografia veuràs que no sóc gironí, sinó de Menàrguens (La Noguera). Segur que em confons amb una altra persona.

Perdona els retrets, estan escrits amb bona intenció. Imagino que és per deformació professional. Com podràs comprovar, si et llegeixes la biografia, sóc professor jubilat.

Raül

M'has fet recordar un recull de poemes i cançons infantils d'en Garcia Lorca, que tenia fa molts anys i que com els teus m'agraden molt.
Felicitats per poder crear aquestes imatges tan clares i tan fresques, i que als nens ens agraden tant!
Per cert, una pinya de rosa és una corda amb un nus que s'utilitza per amarrar els vaixells a port. Jo em vaig posar aquest seudònim en homenatge a l'escriptor de Blanes Joaquim Ruyra i al seu llibre Pinya de rosa, que et recomano per la seva bellesa lingüística.

Un retorn deliciós a la infantesa, però alhora a la bona lletra. A la concreció, a la imaginació i a la bellesa. Un seguit d'imatges senzilles i tendres, de quan teníem menys de quinze anys i no en sabíem més. Et felicito per aquestes paraules tan ben triades i tan ben posades. Una abraçada.
Ah, i sí que moltes de les coses que es diuen al relat de les guinguetes són certes. L'Ajuntament imposa moltes coses, massa.

Aleix

No sé ben bé què dir-te. Hi ha alguna cosa misteriosa que s'amaga dins aquests tres poemes. De fet, penso que jugues a ser una nena. Coc, Coc, Coc. I això és molt bo! XD!


Sergi