Cercador
Tres il·lusions establertes i una que no...
Un relat de: Ningú-La fulla que puja, baixa...
Que fa revolades
En l'aire que l'ofega.
Les plomes negres de corb,
Les seves ales...
Les ales del dimoni.
El somriure, un somriure...
Tan hi fa!
No és el teu...
Perquè els teus llavis em besen.
l´Autor

56 Relats
61 Comentaris
58188 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...
Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.
De la vora del riu,
Moltes gràcies.
Ningú-
"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."
[email protected]
Últims relats de l'autor
- Poema, de Joan Brossa...
- Relat d'entretemps.
- Psicòleg! (FRASES)
- Notebook 4
- Qui ens espera en girar la cantonada?
- Dol a l'antiga...
- Aquells llavis, els tenia gravats al cap. Aquell joc de llengües i aquells braços que se li agafaven fort; tot al cap... i volia oblidar-ho.
- Fulles verdes de maduixa i tirabuixons d'allò altre...
- En color de corrent.
- En forma de corrent.
- Cançó del dubte
- Manual d'ús per a les persones o no vergonyoses. (Capítol de les escales.)
- Maria, Marieta! desperta...
- Una carta del "montón"... Per a que la gent ho llegeixi: Sexe!...
- Callin, doncs, la veu i la consciència

