Trepitjo l'asfalt

jo, que sóc de muntanya, no sempre se veure la poesia als carrers de la capital, però tu em fas pensar allò que fem a pagès, baixar a la capital i gaudir dels carrers, i ara també dels turistes que hi transiten.
Un bell poema.

FV

aquest curts versos m'han fet sentir-te un coratge i unes ganes de menjar-s'ho tot... que de fet m'ha agradat força, és respira vitalitat.

Una abraçada

Ferran

Recorres aquí amb brevetat un alè indestructible. La poesia s'encarna en la realitat urbana ,aquest asfalt gris que de sobte cobra vida, i és gràcies a la poesia, al seu batec vital.
Batega i fa viure, i vol viure. I viu.

Una abraçada,
franz