Trens de tornada

No es pot destacar res. Ja ho han fet més avall. El poema en si té una densitat que va molt més enllà de la seva extensió. Cada vers és una imatge tan diferent que és un compendi de l'amor i de la vida. El tema del tren, tan literari és summament evocador. La frase "ella vol que creixin males herbes al seu voltant" m'ha fet pensar en les vies mortes, aquelles vies secundàries per les que fa temps que no hi passa cap tren i que produeixen aquell estrany sentiment d'abandonament. No sé si és això el que volies expressar. Et suggereixo la lectura de "El nostre tren de vida", més que res perquè és una visió una mica diferent del tren i les estacions i el ferrocarril com a metàfora de la vida.
Crec que et dec una explicació al teu comentari sobre "La dona del calendari", ja que has copsat plenament la imatge i la sensació sense veure'l. Aquest calendari és del BBVA, l'empresa a on treballo i el lema és "Endavant". Per això dic que contrasta l'slogan amb la imatge de la dona d'una total contemplació. El pròleg de "Dormen sota l'aigua" de Carmen Kurtz m'agrada especialment doncs és un retrat precís del subconscient. A l'ésser d'un lloc de mar encara es fa més evident la imatge.
Petons i una abraçada.

i m'ha fascinat el viatge Leela!

"ell, insistent,
arrenca uns quants estels
i el shi posa a les mans"

trobo que és una imatge desconcertant, meravellosa.

El viatge dels sentiments..., i quin viatge més "alucinant"!

Què seríem sense sentiments! sense emocions. Poden fer-nos mal, esclar! Ens donen vida o mort, però ens fan SENTIR vius, ben vius.

Ens expliquen, sense paraules, el sentit íntim i inexcrutable de les coses. una abraçada!

Una manera preciosa de parlar de l'acabament del jorn i fer recapitulació... I sí, potser encara que viatgem en el mateix tren, sembla que les destinacions són diferents. I en l'amor (com en tot, val a dir) hi ha molts punts de vista, com tan bé has expressat en aquest deliciós poema.

Ella pateix, potser per un amor mal correspò, mentre ell manté el somriure pel mateix amor, perquè encara creu que hi ha molt a descobrir.

I una veu "en off" assegura...

"I s'estimen per avançat,
certers de la mort d'aquells sentiments".

Buff, quin poema, Leela! Preciós, senzill, intens. Quants sentiments que hi has arribat a plasmar, arreplegats en un versos singulars.

Felicitats, Leela, m'estan encantant els teus poemes, de debò. Crec que tindré feina per estona... ;-)

Un petó ben gran. Fins la propera.

"I s'estimen per avançat...." on un destí viatja en aquest tren... un tren on un home i una dona estan units per la descompensació.

Aquests versos :

"...ell, insistent,
arrenca uns quants estels
i els hi posa a les mans."

pura poesia, Leela...

Un poema breu on les relacions personals no ho són, de la mateixa manera que a la vida real.

besets

angie

Una parella força compensada aquesta...

És bona sobretot la segona estrofa. M'encanta el primer vers!

I s'estimen per avançat,
certers de la mort d'aquells sentiments.

Bonica imatge de la noia que no es vol deixar convèncer... segur que aquest noi insistnet ho farà, tot i que ella no ho voldrà reconèixer...

Ella vol que creixin males herbes
al seu voltant,
ell, insistent,
arrenca uns quants estels
i els hi posa a les mans.


Et seguiré llegint,

-Filladelvent-