Tren Melanconia

Un relat de: Pepxi
TREN MALENCONIA

Pujo al tren,
La vida
canvia
En un moment.
Em vas deixar ahir,
tan sols una nota
a sota el coixí,
I acabes amb mi,
I em deixes així,
Trenques per fi,
i em perdo per dins.

No miraré enrere
perquè no vull oblidar,
sé que no hi ha marxa enrere,
per què et vaig enganyar?
Com vaig poder-te fer mal?
Ara ho haig d'encarar.

Corre el tren de mitja nit.
passen túnels de foscor
que em recorden
el meu neguit,
que crema a dins,
el meu buit,
el cor ferit.

Accelera el tren,
m’allunya de tu,
el meu cor compren
que si et vaig enganyar
ara ho haig de pagar,
ara haig de plorar,
no puc oblidar,
parar de pensar,
deixar d’estimar.

Comentaris

  • Bona cançó[Ofensiu]
    Marc-Antoni Fuster | 26-03-2026

    Estava escrivint el comentari per dir-te que aquest relat seria una bona cançó quan he llegit en la teva biografia que de fet ets músic amateur i escrius cançons. Suposo que això significa que els que t'animen a escriure tenen raó.
    Salut!

  • La poesia[Ofensiu]
    aleshores | 26-03-2026

    No és invent, sinó explicació. Amb la finalitat de suturar les ferides que hi hagi.

l´Autor

Pepxi

13 Relats

17 Comentaris

6614 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Soc músic amateur. Toco el baix elèctric en dos grups i dedico molt del meu temps, ara que puc, a fer cançons pròpies, temes senzills en català sense més pretensió que mostrar als meus amics i familiars la meva principal afició.

Fa temps que el meu cercle més proper m'està animant a escriure, ja que consideren que les lletres de les meves cançons estan prou bé.

I és per això que navegant per internet, buscant un lloc a on em pogués sentir còmode tenint en compte que no havia escrit mai, que vaig trobar relatsencatala.cat.

M'he decidit doncs a fer el pas.

Espero aprendre dels bons relats que he pogut llegir i dels que en el futur gaudiré en aquesta fantàstica web.

Si teniu interès a escoltar les meves cançons em podreu trobar a Spotify cercant "Josep Xifré".
També em podreu trobar a YouTube cercant a Google per Josep Xifré tema