Pagaràs pels teus pecats

Sí, soc un assassí i no me n’amago, m’agrada ser-ho. Em diverteix preparar les trampes de la cacera de la següent peça, però especialment gaudeixo d’aquell moment màgic on la meva víctima s'adona del final i sap que ja no hi ha marxa enrere. És en aquell moment darrer que la seva ànima flueix del seu cos i impregna de forma tàntrica la meva ment, el meu cos, carregant les meves bateries necessitades d’aquest plaer sublim. És quan noto que aquestes bateries s’esgoten que haig de tornar a pensar en la següent cacera. I ho he fet moltes vegades. No ho puc resistir.
I tu ho saps d’ençà que vaig començar a tenir aquest impuls, però mai me n’havies dit res ni vas provar de fer-me enrere. Has estat sempre un còmplice necessari dels meus actes.
Per què ara em turmentes amb els teus retrets i les teves amenaces de fer-ho públic?
“Pagaràs pels teus pecats” m’has deixat anar aquest matí. Des que m’ho has dit tot ha canviat, jo ja no puc viure igual que ahir. Ens coneixem de sempre i mai m’havies tractat així. Ni puc pair ni aguantar la teva mirada acusadora. Em fas plantejar si podria viure sense tu.
Et proposo un tracte, mataré una vegada més i després ho deixaré. Et faig la ferma promesa de no tornar-ho a fer.
I ho faré com tu saps, com ho he fet sempre, d’una forma neta, només que aquesta vegada deixaré senyals perquè m’agafin i em tanquin, serà l’única forma d’aturar-me. Sempre he tingut cura de no deixar proves del verí que posava a la pasta de dents de les meves víctimes, però avui serà diferent.
“Pagaràs pels teus pecats” m’has repetit. Ho he trobat escrit amb sang al mirall quan he entrat al lavabo.
Em dutxo amb la incertesa de pensar que has estat a casa, potser encara hi ets. Començo a tenir-te por. Esborro la pintada.
En acabar la dutxa comprovo que el mirall s’ha entelat. Frego amb la mà el tel de condensació per veure’m i el que veig m’espanta: és la freda mirada de la mort. Em cau de les mans el raspall de dents i el meu reflex al mirall em mira i en somriu. Ara ho entenc tot.
Eres la meva consciència i finalment has guanyat.
Hem mort tots dos.