La vida no és vida si l'amagues darrera una pantalla.

Avui m’he llevat a les 7.40, com cada dia.
Visita al lavabo, ja m’entens, dutxa i cafè amb llet, com sempre.
M’agrada la rutina i, per tant, com és habitual, he encès la tele a les vuit menys un minut.
Però un cop m’he assegut al sofà de la dreta amb la tassa calenta a les mans, esperant l’inici de les notícies del dia a TV3, ha passat una cosa excepcional que m’ha destarotat. D’entrada, m’ha fet canviar de sofà, passant al de l’esquerra, i, de l’ensurt, he deixat caure el cafè amb llet a terra.
Ostres, si surto jo a la tele!
Les imatges que apareixen en qualitat QD-OLED no deixen cap dubte: soc jo. És com una pel·lícula on s’explica el que vaig fer ahir.
Tal és la meva excitació que truco a la mare:
—Mama, posa TV3, que surto jo!
La seva resposta no us l’explico, però, vaja, seria del tipus:
—Nen, ets ximple? Surt el Mercader parlant del Barça, com cada dia.
Ara sí que no ho entenc. M’hauré equivocat i el que he posat al cafè no era llet, sinó Baileys que va sobrar de la festa d’ahir? Potser encara no m'ha passat l’efecte.
Començo a plantejar-me coses. Tinc algun problema al cap? Bec massa últimament i la imaginació em supera?
Agafo el comandament de la tele i canvio de canal, però la cosa s’agreuja: torno a ser-hi jo. En aquest cas, la pel·lícula parla del meu futur, sembla que de demà.
No ho puc resistir i provo de canviar de canal. No n’hi ha més: o miro què vaig fer ahir o miro què em passarà demà.
Bé, això ja no ho puc suportar. Apago la tele i sec a terra, cosa que faig sempre que he de pensar i prendre decisions importants.
Revisar les coses bones que han passat pot estar bé, però rememorar les dolentes...?
Voldríeu realment saber quin serà el vostre futur sense haver viscut el que us ha de portar fins a ell? Potser sou d’aquells que penseu que tot el que ha de ser ja està escrit?
I vet aquí que ara m'adono que la meva vida, darrerament, va per aquí: rememorant el viscut i patint pel futur.
La tele segueix apagada. L’engego i apareix, ara sí, l’Oltra. Canvio repetidament de canal i em van apareixent els 273 que m’ofereix la nova companyia que he contractat, però a cap canal torna a sortir la “meva” pel·lícula.
Què penseu que pot haver passat?
Entenc que la meva consciència, ara que em començo a fer gran, m’ha fet un avís per fer-me aturar, reflexionar, decidir. Deu haver vist que no vaig bé. I crec que té raó, em demana fer canvis a la meva vida.
Ho veig: visc del passat, esperant temps millors. Passat i futur, futur i passat. I m’oblido del més important: viure el present.
Em plantejo què puc fer a partir d’ara per canviar el meu present, i prenc decisions: gaudir de l’avui i de qui m’envolta, i dedicar el meu temps només a allò que m’omple i em fa feliç, nova manera de veure, nova manera de viure.
Per començar, demà em llevaré a l’hora que em demani el cos, em vendré la tele, el rellotge, el mòbil i els sofàs.
A partir d’ara viuré la vida tocant de peus a terra.
La vida no és vida si l’amagues darrere una pantalla.