Treballo el pensament...

En aquest poema teu es tornen a enfrontar, com en la vida mateixa, el sentiment i el pensament, o el que és el mateix, el cap i el cor:
pors i angoixes condicionen el ritme dels batecs, ja que, per molt que el cap mani arraconar-les, la memòria no deixa al cor fer la feina i deslliurar-se; d'aquesta manera, els records tornen i retornen, mentre el pensament lluita i el sentiment perd la batalla.

Abans de desesperar, però, es pot dir a la memòria: Jau! i esperar a què ens concedeixi una treva, un descans, un respir, abans de continuar avançant.
M'atreveixo a dir que, a la teva manera i amb les teves pròpies paraules, has reflectit un estat d'ànim que jo també he pogut sentir com a propi: suposo que et quedarà clar si llegeixes el meu poema, que també parla de moments d'exasperació.

T'envio una abraçada lleugera, de les que no pesen gens, perquè acaronen,
Unaquimera

...que ja es molt
Felicitats pel poema.
Com va la calor per Ponent?

el lleidatà pere