Tota la nit...

Gràcies per comentar-me (la primera és la primera ;). D'aquest poema sobretot m'agrada el final:

"Ara ja formen part d'un passat,
i no tornen a ser marcades,
pesa el meu rellotge i bé que va...
...però ja no conta el meu temps igual que el contava abans. "

Crec que està molt ben trobat.
Felicitats!

poema on neden els sentiments, i que envolta al lector.....

fantàstic

les mateixes coses ( un sopar, una anada al cinema, una passejada, dormir...) canvien totalment de sentit quan estàs amb aquella persona que desitges... canvien els colors, la visió de la vida...
però si no hi és... sembla que falta quelcom, que el menjar és insípid, que el temps s'ha mort...
poema guapo ple de melangia...
però TU, que ets vent de TRAMUNTANA sabràs bufar i emportar aquests records amargants que treuen suc als instants de la vida i... saber trobar altres motius per somriure i viure!!!
un petó sentit i un records especial per a tu!

L'absència de l'ésser estimat cantada a través d'un poema amb una estructura rítmica, que li atorga musicalitat: les estrofes 1-3-5 s'inicien amb l'expressió "cada cop", i les 2-4-6 comencen en el present, amb un "ara", que ens remarca més aquesta absència.

Ben portat.

LLIBRE