Tot és perfecte

Moltes gràcies pel teu comentari, Urck-Eduard.
Sobre la teva pregunta: he sigut professor, però no de llengua. De fet, sempre faig servir el corrector de Language Tool i una amiga meva em repassa els relats. Ja pots veure que com a corrector no serveixo gaire.

Estic d'acord que tot és perfecte per naturalesa, perquè hi ha un pla diví que així ho estableix. Però també cal admetre que ens passen la vida immersos en el caos i el desordre, heus ací la caiguda de l'home i així ho serà fins que no retornem a la font originaria o més ben dit, al tron del senyor. El teu poema traspua aquest raonament meu que acabo d'exposar, un poema d'una gran dosi d'espiritualitat.

Cada paraula escrita ha estat perfecta en aquest escrit, m'agrada.
Sempre la perfecció ens envolta, com un voltor a punt d'atrapar la presa. Per això jo prefereixo sempre improvisar, qui l'atrapa la perfecció s'ofega.
Abraçada ;)

Les encontres en la vida han de ser importants. En la vida cal seguir normes per a aconseguir fer les coses perfectes. Sense la perfecció, no podríem viure, dic jo.
M'ha agradat molt com ho desenvolupes, Urkc-Eduard.
Salutacions. i cuida't...

Ets molt bon poeta, Urkc-eduard.

Qualsevol poesia és una meditació. Aprofito per fer la meva pròpia meditació sobre els teus versos.

“Tot és perfecte”. La perfecció és el resultat d’un procés. Una cosa perfecta és una cosa acabada, definitiva, sense res que se li pugui afegir. En aquest sentit literal la teva afirmació és falsa. Hi ha molts processos que encara no han acabat. (Sí, també parlo de coses polítiques, també).

Ara bé, si parles de l’acceptació del destí que ha d’acompanyar a qualsevol persona, és una altra cosa. Arriba un moment en què cal conformar-se i dir: “Sí, tot està bé”. (Que tardi a arribar aquest moment). Tot el que ens ha sigut bo i dolent ho podrem assumir com a part de la nostra vida.

En aquest moment no jutjarem, no envejarem, mirarem les coses amb pau i serenor.
Com a bons panteistes que som, ens mirarem el món, direm que no cal riure, ni plorar, ni menysprear, cal entendre. Sí, hi ha un ordre que és per damunt de la nostra petita vida, un ordre del qual formem part però que vist des del punt de vista de l’eternitat és molt poca cosa. Tant de bo poguéssim tenir aquest punt de vista.

Més llarg el comentari que el text. És així la poesia. Tampoc estic segur d’haver glossat bé la teva poesia, això sí, la trobo molt bona.