Tot és convèncer

Un relat de: Urepel

-Així què? Ho tornem a provar o no?
-Un altre vegada? Jordi, això s'ha d'acabar.. es que no et va escarmentar el que va passar l'altre dia?
-Es que és superior a mi.. Aquesta cançó em porta uns records i unes ganes de gresca orelluda..
-I per què no mirem plegats la peli? Últimament et trobo molt distanciat… amb els cascs de l'mp3 posats i aquesta mirada perduda; sembles un altre...
-Apa! Mira la senyora! Precisament la que mai proposa res diferent... No fem més que mirar pelis de por i llagrimeta fàcil.
-I que proposes? Mossegar-me ara l'orella sana? No preferiries…diguéssim…una sessió… de xicota sensual i exploradora? Eh?
-Au calla, treu la mà d'aquí que ja saps que amb res em poso burro. Para! Para... Que ens sentiran els teus pares! Vam quedar que de sexe, només diumenges, quan els teus pares no miressin Cine de Barrio a l'habitació del costat.
-Ai, que n'ets d'esquerp.. Una vegada que sóc jo la que s'anima i així m'ho pagues…
-Perquè sempre fem el mateix. No volies noves sensacions? Per una vegada que t'ofereixo noves sensacions..
-Les noves sensacions m'agraden més a l'entrecuix, com totes les dones; i no amb dents precisament.
-Va ser sense voler! A més, d'aquí a res estaràs bé, que dilluns et daran l'alta. Total, no passa res per una escapçadeta a l'orella..
-Com que no passa res? No ets pas tu qui escolta ara la peli en monaural... Ja veus on em porten les teves innovacions; iode, gasses i l'orella tapada i embenada.
-Però allò va ser mala llet… Qui es podia esperar que sonés el telèfon i m'espantaria? Precisament quan ja la tenia entre dents...
-Ets un cas... Que en son d'estrambòtiques les teves frustracions… Au, va; apaga el llum i desconnecta el telèfon. Però l'última vegada eh!
-Aii.. T'he dit mai com t'estimo torronet?
-Va, calla i queixa-la.. Però fluixet i tranquil eh! Tens gasses? No, no… per si de cas només...

Comentaris

  • aaa | 09-05-2007

    una de les coses que sempre m'ha resultat mes dificil, es trenar dialegs consistents, doncs tendeixo a desnaturalitzar els interlocutors dels meus personatges i tornar-los pateitcs homenets que nomès existeixen per donar contrapunt a les animalades del protagonista.

    Aquesta introducciò tan estrambòtica te com a finalitat lloar el teu petit dialeg, tot i que la situaciò podria millorar-se, semblen persones de veritat xerran l'una al costat de l'altre, i no una parella de literats amb un diccionari a cada galta fent diatribes existencials mentre torren el pà, com passa a la major part de dialegs.

    I ademes, si que tenen gracia. Nomès necessites una bona base i situaciò per deixar anar aquest talent teu.

    De fet, si t'interesa, et proposo escriure un relat a mitjes, (Roarscach@hotmail.com)

    Moltes gracies pels teus comentaris, tot i que els considero exagerats.

    En tot cas, no paris d'escriure!!

    Roarscach.

l´Autor

Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats

89 Comentaris

66045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec