Torna a mi

Un relat de: prudenci

Si em dons un petó
Et faré un temple.
Si era el teu racó
T´hi daré un bes.
Si fora el teu amor
Et daria la vida.
Si em dones una flor
Serà un mirall encès.

La llum que hi ha al teu cor
És una fita
per amar-nos i amar-nos
Sense dir mai res més.

Tanmateix el meu sí
No és donar-te la vida
ni un temple , ni un mirall
ni un amor, ni un bes

El meu sí és solitud
Amarga, sens paraules,
Perquè ja no m´estimes
Com jo tenia entès.
I la llum del teu cor
Per mi es foscor i basarda
Des de aquella tarda
En que ja érem tres.

Igual que un pi en el cim
Igual que una muntanya,
Solitari i altiu
T´he anat oblidant.
Si m´oblides, per tant,
Ja no em seràs estranya
Seràs tal com sóc jo,
Bategant i el cor pres.

Agotnat a un racó
Em faig una tisana
I m´enfonso en l´alcohol
Per oblidar l´ahir.
Ja no vull més sofrir
Faré vida més sana,
Però això no t´ho prometo
Fins que vinguis a mi

L´ultim trago de vi,
La última mitjana
I si em dona la gana
L´ultim Jim Beam per fi.
Potser serà demà
O potser un altre dia.
Quan vulguis venir, i sia
Temple , vida i bes per mi.


Comentaris

  • me gusto[Ofensiu]
    manuekes | 09-08-2007 | Valoració: 10

    muy bueno

  • formosa[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 10

    sencilla, expressiva i sincera

  • Bevent no s'oblida pas l'amor!! xD[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-12-2006 | Valoració: 10

    M'agrada molt el poema.

    Ah, l'enyorança de l'ésser estimat!!! Qui no voldria tornar-se a trobar a aquell a qui enyores...

    Està molt bé, felicitats!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: