Titànic

Un relat de: teresa serramià i samsó

L'instant és un mirall on el jo es mira
però no es veu, mentre al carrer navega
un mar de jos convuls, on inundada
de nit, la barca del meu dia
xopa de sol, naufraga i agonitza
de tanta set de llum.

Titànic del capvespre.













Comentaris

  • Teresa els teus poemes són una delicia[Ofensiu]
    Frida/Núria | 14-05-2007 | Valoració: 10

    Si un dia puc ser aprenent dels teus versos!
    Quants cops si mira el meu jo en aquest mirall i quants naufraga en aquest oceà. Què puc comentar d'un poema tant clar. M'agrada molt i molt llegir-te.
    No saps com m'agradaria coincidir amb tu algun dia amb una de les trobades.