t'invento

Un relat de: perunforat

Em deleixo per trobar-te entre les paraules.
Pescar els mots amb l'ham adequat,
per poder dibuixar el teu rostre,
resseguit amb vocals i consonants,
escollint el color la teva mirada,
relligant cabdells de llana per tocar-te els cabells,
cercant les flors per aromatitzar la teva pell
i amb un xarxa engolir alguns sons per definir-te la veu.

Retrat inventat,
Lluny de la realitat.

Comentaris

  • Somiar despert[Ofensiu]
    Naiade | 04-07-2007

    De vegades tots necessitem imaginar, deixar-nos endur per la fantasia. Instants d'allunyament de la realitat inventant el que desitjaríem per ser més feliços.
    Et seguiré llegint.

    Una abraçada de Naiade


  • aaa | 03-07-2007

    el poema em diu que tens moltes coses més a dir, però que, dins una poesia, no t'hi cabia tot i, a part, tens por de dir-ho tot, com si el fet de veure-ho escrit ho fes desaparèixer, quan sempre passa el contrari, que quan ho llegeixes, es quan mes clar ho veus...

    (pero como yo no entiendo de poesia...)

    (el anti-poeta, me llaman...)

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/