Cercador


Llista categories

Tinc una mar... amb platja

Un relat de: rnbonet


TINC UNA MAR...

No he fet el càlcul. Però, "a ull i preu fet" -com abans compraven les taronges al meu poble; ara les compren "al preu que resulte" (i qui sàpiga d'àlgebra que faça l'equació, on la "x" incògnita és "resulte=baix preu")- em sembla que el 75 % del que apareix a RC són poemes. Als autors -i a "elles", autores, especialment- van dedicades aquestes ralles.
I em pose roig com una tomaca en publicar-les...


...AMB PLATJA.

Visc a un abisme de qüestions
amb respostes no concretes;
junt a cims elevats
de veus i d'estridències.

Sóc habitant d'un món
de pors i malifetes.
Tinc una mar
de dubtes i d'absències.

Però aviat,
aquestos camps de nit
i gran silenci
es desfaran
en brau i breu onada:
d'un lloc amb quatre barres
m'han arribat trompetes.

Perquè vindran
sirenes d'infinits cants.
De mariners també.
Comptant i debatut:
veus de poetes!

Hauran lliurat
colomes missatgeres.
I volaran
les ones com palmeres.

I junts, enlairarem al vent les veles
plenes de llum d'intensa matinada.
Cofoies de clarors, de cant d'albada.

Comentaris

Afegir comentari
  • Esperança[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 15-11-2005

    És el treu un cant d'optimisme, i la prèvia m'ha fet somriure.

    Gràcies pels teus comentaris, no saps com te'ls agraeixo.

    Una abraçada.

  • *[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 11-10-2005 | Valoració: 10

    Gràcies per tot, jo si que et tinc " possat l'ull". ens el relats, esclar !!!jajajaja, fins i tot, crec que ja vas per la 3ª foto, i t'estas apropant !!.
    Un petonet.

  • Gràcies per la part que em toca...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-09-2005

    Tant de bo es fes real aquest somni...
    M'ha apropat a la teva platja, moltes veus es confonen amb al remor de les onades, missatges de cants esperançats que no temen dir allò que senten.
    Cants que s'enlairen amb la claror de l'albada, pors i neguits que semblen esvaïr-se con la boirina mentre es barregen amb la força dels pensaments i les lletres.
    Ai, m'hi quedaré una estona, per omplir-me de somriures tebis...

    P.S. La teva primera foto(la de la barca) em feia riure molt, sobretot el detall de les pistes que ens donaves per saber qui erets. La segona (la de l'excursió amb motxilla) ja ens apropava una mica més a les teves espatlles.
    Però aquesta és flipant, quina casa més bonica, no n'havia vist cap d'igual.
    Estàs molt afavorit en l'esguard, els detalls són a lliure interpretació...

    Una abraçada i fins aviat!



  • uooo[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-09-2005

    bé, en primer lloc, mercès per la part que em toca de la dedicatòria, i en segon lloc, felicitats, m'ha agradat, si senyor. un estilñ clàssic, però molt dolç, i el resultat fi i bonic...
    salut company!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >