Tinc fam de tu

Et necessito al meu costat. Ara. Vull que em miris amb els teus ulls juganers, que em dediquis un somriure quan em treus la camiseta i jo t’obligo a donar-me un petó. D’aquests que fan gust a xocolata, a vida, dels que m’agraden. Aquells que et trenquen la respiració i sembla que el cor et batega a una velocitat vertiginosa. Petons dolços, que et deixen la boca amb ganes de més, amb els llavis desitjant atacar la seva presa. Com t’agrada que et besi, amb les mans entre el teu rostre, acaronant cada racó de tu. I com m’encanta que em callis els llavis, m’apartis i amb un fil de veu em diguis a l’orella “Tinc fam de tu”.