Tinc fam de tu

Un relat de: universbrillant
Et necessito al meu costat. Ara. Vull que em miris amb els teus ulls juganers, que em dediquis un somriure quan em treus la camiseta i jo t’obligo a donar-me un petó. D’aquests que fan gust a xocolata, a vida, dels que m’agraden. Aquells que et trenquen la respiració i sembla que el cor et batega a una velocitat vertiginosa. Petons dolços, que et deixen la boca amb ganes de més, amb els llavis desitjant atacar la seva presa. Com t’agrada que et besi, amb les mans entre el teu rostre, acaronant cada racó de tu. I com m’encanta que em callis els llavis, m’apartis i amb un fil de veu em diguis a l’orella “Tinc fam de tu”.

Comentaris

  • No sé...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 25-05-2014 | Valoració: 10

    ...si el relat està inspirat en el conegut tema de Lax'n'Busto, però en tot cas, m'alegra saber que no té el mateix final :)

    Bonic, curtet i intens, molt romàntic.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: