T'he deixat marxar

Tan sols pronunciant una paraula
t'hauries quedat al meu costat
per sempre més. Prometent-me
aquell amor etern, pur,
sense plors i sense enganys.
Però, jo t'he deixat marxar.

He deixat la finestra oberta
expressament, amb l'intenció
que fugissis per ella. Volia, i vull,
que visquis sense mi..sent feliç.
I t'he deixat escapar.

Per què? Seria extremament complicat
fer-te entendre quelcom
que jo no comprenc.
T'estimo...sí, t'estimo. I aquest
és el principal motiu pel que
ja no ets amb mi.
I tu, has marxat, plorant.

Fa mesos creia que mai
et sentiria tancar la porta
d'aquella manera.
Al sortir de casa meva, amb
aquell soroll estrident,
també vas sortir de la meva vida...
per no tornar.

Un somni que s'havia realitzat,
i deixo que s'esvaeixi en qüestió
de segons.

Deixar-te marxar, fugir, escapar,
sí...és el que havia de fer, ho sé.

Tot s'ha acabat.
Jo he fet que s'acabés.

I per què voldria perdre
els teus petons? les teves
carícies? les teves abrasades?
les paraules tendres vora el mar?

Per què quan tenim tot el que havíem
anhelat,
deixem que es dilueixi tan ràpid?

No ho sé. No ho entenc, però tot em
diu que sí, que és el què havia de passar.

Potser me n'arrepenteixi amb el temps,
potser llavors ja sigui massa tard.

He dit,
Adéu a dos anys marevellosos,
Adéu a records imborrables,
Adéu a nits plenes d'amor...

Adéu a tu.

I tu, has marxat.