És el Club Tocqueville una secta destructiva? Crònica d'un malson

"En corrua solemnial, els doctes acadèmics avancen cap al cadafal. Un auditori amatent i respectuós contempla els seus rostres seriosos, greus, de persones afeixugades per l'enorme responsabilitat en llur defensa de Catalunya, Espanya i Occident.

En llengua espanyola i paraules vibrants Paloma de la Nuez, catedràtica de la Universidad Rey Juan Carlos, inicia la seva intervenció: "Troglodites espanyols decoraren la catedral d'Altamira. De llavors ençà la imprompta hispànica al mon és indeleble..."

A l'escenari, un intèrpret en llengua de signes fa la traducció al català. Gest inèdit però ple de significat: no és només que el Club Tocqueville defensi el bilingüisme ben entès. És que defensa la minoria dintre de la minoria. I alguns bons catalans de l'auditori fan ús de taps de silicona reutilitzables, facilitats per l'organització, per tal de seguir l'acte només en català. Per a que els sords escoltin, hom diria.

Després d'intervencions de diferents ponents parla l'adalid, baluard i campió del moderantisme constitucionalista espanyol a Catalunya: Don Valentí Puig. De manera enèrgica, ataca els pèrits agrícoles, la bogeria independentista i el "zapaterismo".

Segueix un moment de recolliment espiritual corprenedor. Un pastor evangèlic llatinoamericà comença una oració. Els membres de la mesa abaixen el cap en senyal de reverència. La defensa de noves formes de Cristianisme a Catalunya és un desafiament que el Club afronta amb decisió.

Arriba el moment alegre. El cor de l'esglèsia pentecostal envaeix l'escenari per tal d'entonar una cançó, és el 'Viva la Gente': 'Viva la gente, la hay por dónde quiera que vas, viva la gente, es lo que nos gusta más. Con más gente a favor de gente en cada pueblo o nación, había menos gente difícil y más gente con corazón. Dentro de las ciudades y también del interior, la vi com un ejército de cada vez mayor..." Paraules senzilles però de pregon significat universal.

Bona part de l'audiència s'aixeca i segueix el ritme de la música. D'asseguts, alguns acadèmics s'hi abandonen també, de manera espontània i simpàtica amb gests dinàmics: com els de Teresa May al Congrés anual del Partit Conservador Britànic.

La banda de cornetes i tambors d'Arguindesuelas del Tremendal, desplaçada de manera expressa a Barcelona per a interpretar l'himne nacional, tanca la celebració."

I llavors em despert, dutxa amb aigua gelada i cap a la nevera a beure mil cerveses.