Testimoni al darrer poblat (I)

De primer ho advertiren Marshall Sahlins i Richard Lee, reconeguts antropòlegs.

La concepció dominant durant molt de temps que definia la humanitat prehistòrica en termes d'escassetat i brutalització era errònia.

Això permeté una percepció creixent d'aquella vasta època com una etapa de plenitud i harmonia.

Tot el contrari de les qualitats presents a l'inici del segon mil·leni, quan tot esclatà.

Fou llavors que es va invertir la dialèctica que havia arrabassat aquesta plenitud a la nostra vida com a espècie.

Perquè en un gir sorprenent i inesperat, la gent començà a fer preguntes,que ho qüestionaven tot.

Per començar, l'orígen i significat del llenguatge.

Recerques honestes revelaren que en l'escena lingüística hi imperava una incertesa radical, car, en última instància, allò que es coneixia, experimentava i expressava era, en mesura indeterminada, una projecció (Richard Tarnas).

Que la veritat hi era una una nouvinguda i sens dubte era un error suposar que el llenguatge s'hagués inventat per tal d'expressar-la (Peter Caws). 

En resum, que totes les intencions i les emocions s'expressen de manera involuntària pel gest, la mirada o el so però la comunicació voluntària, el llenguatge, s'havia inventat amb el propòsit de mentir o enganyar (Edgard Sturtevant).

Prèviament, els més malinterpretat i malentès de tots, Friedrich Nietszche, ho havia deixat clar amb virulència: "Les paraules brutalitzen; despersonalitzen. Fan comú allò singular". 

I ara estem més ben informades.

Sabem, amb la certesa que els estudis paleoantropològics mostraren, que alguns grups de caçadors recolectors, en la seves activitats cinegètiques, utilitzaven interjeccions per tal d'enganyar els animals.

Sabem també que, en un moment nefast de la nostra evolució com a espècie, aquells girs guturals començaren a utilitzar-se en les comunicacions interpersonals.

Amb un únic objectiu. La introducció falsària d'una dimensió fins llavors desconeguda en les relacions humanes. 

Vet aquí doncs l'origen del llenguatge, d'allò que alguns estudiosos, els noms dels quals no mencionem, definiren de manera pomposa i un punt ridícula com a" l'obra més significativa i colossal que l'esperit humà hagi desenvolupat mai".

Molt contràriament constatem,ara,amb certesa, que amb el llenguatge començaren els deu mil anys d'ignorància.