Testimoni al darrer poblat (II)

Una ignorància fomentada també pel llenguatge més abstracte de tots, les matemàtiques.

Perquè quan ens demanàrem a quin tipus de preguntes responia un número i intentàrem centrar-nos en el significat o les raons de l'aparició d'allò quantitatiu, observàrem amb tristesa un moment decisiu del nostre allunyament de l'ésser natural.

Que el concepte numèric no esgotava la cosa concebuda o que la característica del pensament matemàtic no transmetia la veritat sobre el món exterior (Arend Heyting)

I que l'abstracció i l'equivalència modulaven el món primari de la ideologia (Theodor Adorno)

I, no ho oblidem, les matemàtiques eren el llenguatge, el fonament lògic i l'eina indispensable de la ciència.

Aprofundirem de manera dolorosa en aquest aspecte per a descobrir que en la seva forma deductiva la ciència expressava la jerarquia i la coacció. Que tot l'ordre lògic, la dependència, la progressió i la unió de llurs conceptes es basaven en les condicions corresponents de la realitat social - és a dir, en la divisió del treball. (Max Horkheimer i Adorno).

Fou llavors, en l'època en què els fruits de la ciència amenaçaren d'acabar del tot amb la vida humanà - i en que el capitalisme moribund semblà capaç d'arrosegar-ho tot, cec a la possibilitat de descobrir els orígens últims del malson- que qualcú s'atreví a expressar de manera clara totes les implicacions derivades de l'anteriorment expressat.

Que les matemàtiques no eren una eina, sinó un objectiu del coneixement científic: ser perfectament exactes, consistents i generals. No importava que el món fos inexacte, interrelacionat i específic.

Que després de dos mil cinc-cent anys de predomini del numèric, de l'escola pitagòrica i epígons, ningú havia vist mai, fulles, plantes, animals o núvols exactament iguals (John Zerzan).

Ara sabem, com intuí Martin Heidegger, que el pensament neolític té la tendència intrínseca a fusionar-se amb les ciències matemàtiques i que la ciència era una força incapaç de despertar - i que de fet castrava- l'esperit de la recerca genuïna.