Cercador
T'estimo tant que...
Un relat de: Eveta- Compartir:
Em desperto, obro els ulls,
miro com el sol surt per l'horitzó,
observo la tranquil·litat d'un matí de tardor,
el vent s'endú les fulles com tu
t'emportes a trossos el meu cor
i tot em recorda a tú,
i penso que t'estimo com mai he estimat,
que t'estimo tant que et baixaria
la lluna i les estrelles perquè tot t'ho poguessin il·luminar,
que t'estimo tant que faria un racó en els núvols
on només tu i jo hi poguéssim estar,
que t'estimo tant que de la pluja en faria sol,
que de la nit en faria dia,
del mar en faria somnis,
del vent en faria brisa...
I quan el sol s'amaga,
contemplo el cel ple d'espurnes brillants
escolto com el so de la nit acarona la lluna
i tot em continuar recordant a tu
i dels meus ulls cauen llàgrimes en forma de desitjos impossibles
i recordo que t'estimo més que poder caminar,
més que poder escoltar,
que t'estimo més que poder respirar
que t'estimo quan dormo, quan somio,
quan desperto, quan t'enyoro, quan et miro...
Comentaris
-
Ulls marrons | 08-08-2011 | Valoració: 8
Preciós...
-
Sentir-te viva[Ofensiu]Quimera | 08-06-2005 | Valoració: 9
M'agrada com descrius els sentiments.
Realment he aconseguit posar-me en la teva pell i sentir aquells instants esplèndids quan penses en qui estimes.
I una força se t'emporta. Dolçament, sense resistir-nos ens deixem endur.
I en la vida tot hauria de ser així. Guiar-nos per l'instint. Perquè mai més poguem sentir recança.
Continua així, l'he afegit als meus favorits. -
Increible...[Ofensiu]Guspira | 08-06-2005
com descrius la nostalgia, l'enyorança.... quan t'estimes tant a una persona... l'estimes dia i nit, cada moment, sempre et ve un record d'aquells moments que vau passar junts... i desitges tornar al seu costat... un poema preciós!! Dolç en paraules i amarg en sentiments... Felicitats!
petons -
T'estimo sempre[Ofensiu]kispar fidu | 07-06-2005
A tot moment! A cada instant! Sempre! Els 86.400 segons del dia! T'estimo tant que... que sempre estàs allà en el meu pensament!
Quina força!
El vent s'endú les fulles com tu
t'emportes a trossos el meu cor
Uau! quin vers! M'encanta! Tu t'emportes el meu cor... em robes el cor... em tens pensant en tu tot el dia... Igual que el vent, que s'endú les fulles i deixa els arbres descoberts, desprotegits... Jo estic desprotegida sense tu, em sento indefensa... sento que no puc fer res sense tu... Penso constantment en tu...
Buufff! T'estimo tant que... que no sóc capaç de fer res més què estimar-te...
(Qui no s'ha sentit mai així...oi?)
Que vagi bé! Ciao!
Gemm@
-
MOlt maco![Ofensiu]dragaroja | 17-04-2005 | Valoració: 8
Molt maco i molt romàntic.....
-
I et valoro...[Ofensiu]AnNna | 15-10-2004 | Valoració: 8
M'ha agradat. Adéu!
-
Felicitats! [Ofensiu]AnNna | 15-10-2004
Tu em vas comentar un relat i aquí et torno el comentari.
La veritat és que m'agrada molt aquest teu poema. Es respira un aire molt agradable... i trist alhora per l'angoixa d'haver perdut a qui estimem. És cert que quan ens hem entregat a algú tot el que veiem, per molt allunyat que sigui, ens recorda a la persona que ens va semblar important.
No sé si el poema tracta d'això, ara que penso... Però bé, jo t'he fet la meva reflexió.
Apa deu, noia!!!!
aNNNa. -
Aclariment ![Ofensiu]brideshead | 11-10-2004
No sé perquè he donat per fet que eres un senyor, i llegint els teus altres relats m'he adonat que eres una senyora. No és per res, però només volia fer l'aclariment perquè això de "quina enveja no ser la teva estimada" podria quedar malsonant. Sense conèixer-te, el correcte hauria estat escriure "..... estimat/da".
I dit queda.
He rellegit el teu poema i, de nou, felicitats. -
m'agrada[Ofensiu]tramuntana | 11-10-2004
crec que aquest poema esta molt ben escrit. el que pasa es que no té molta sonoritat. pero m'ha agradat tant que he decidit escriure't. felicitats!
-
Quant amor ![Ofensiu]brideshead | 11-10-2004 | Valoració: 9
Felicitats! Quina enveja no ser la teva estimada ....!
Enhorabona, vaig a llegir els teus altres relats
Valoració mitja: 8.57
l´Autor
10 Relats
38 Comentaris
29905 Lectures
Valoració de l'autor: 8.83
Biografia:
Vaig neixer en la fosca nit d'un 25 de novembre del 81 la meva sortida va ser una mica dificultosa ja que estava tant be al ventre de la mare que em feia mandra sortir, i així m'he quedat una noia mandrosa que es passa la vida dormint, molt independent, amiga dels seus amics i una mica trapella. Intento estudiar el que més m'agrada que és inefc. La meva curta vida ha estat molt lligada als esports i a tot el que envolta aquest món he practicat el futbol, bàsquet, tenis, natació... i tot els esports que m'han deixat o he tingut oportunitat de practicar. Una altra afició que mai penso perdre es el meu amor als animals sobretot als gossos la boira (una husky) i la xuleta (mestissa) són les dues ninetes dels meus ulls.Ara us preguntareu com em ve això de l'escriptura, doncs, la veritat es que no ho sé,
el fet és que vaig trobar la pàgina per casualitat i vaig tenir curiositat de plasmar el que sentia en un paper i ja veieu tot el que en surt, mai havia tingut curiositat per escriure res fins fa ben poc.
I dono les gràcies als que fan posible aquesta pàgina ja que d'alguna manera m'han iniciat en l'escriptura.
Espero poder anar llegint i gaudint dels vostres textos i compartir els meus "relats" amb tot vosaltres.
Una forta abraçada i continueu escribint com ho feu.
Sigueu feliços...