Cercador
Per què he de continuar escrivint?
Un relat de: Eveta- Compartir:
Cada dia quan em desperto
desitjo volar molt lluny de tu
volar fins on ningú em pugui veure ni conèixer.
Cada dia quan em desperto
mentre la llum del sol acarona el meu rostre
desitjo que res s'acabi que el temps no passi.
Mentre la boira es desperta entre el cel blau
el dia acaba i el meu cos és com una ànima
que vola entre ombres que es mouen
i dansen al compàs del temps.
Ni tan sols em pregunten que faig
ni com estic, ni tan sols pensen que jo també puc sentir
que jo també puc plorar, riure i estimar.
I passen els dies i sento
que no tinc futur ni present
només tinc passat, només em queden records
que em fan continuar vivint i records que vull esborrar
però per mes que bufi el vent no se'ls emporta.
I va passant un dia un altre i un altre...
I es van repetint dins la meva ment
com cicles de vida perduts
com imatges que dins meu romandran eternes.
I em pregunto...
Per què he de continuar escrivint?
si ni tan sols t'adones de que ho faig
ni em llegeixes, ni m'escoltes, ni em recordes...
Per què he de continuar escrivint?
si el que sento no m'ho canvien
aquestes quatre paraules mal ordenades.
Per què ho he de fer? si passa el temps
i cada dia et veig mes lluny i mes distant de mi.
Per què he de continuar escrivint?
si ni tant sols t'adones de que ho faig amb llàgrimes als ulls.
Per què ho he de fer?
si això no m'ajuda a oblidar-te
ni tant sols m'ajuda a deixar d'estimar-te.
Comentaris
-
Gràcies a la Merihann i el capdelín...[Ofensiu]Eveta | 18-12-2004
Només us volia donar les gràcies per comentar-me el poema, comentaris com els vostres em fan continuar endavant, fan que es mantingui la il.lució de plasmar els meus somnis i el que sento en aquesta pàgina que gràcies a gent com vosaltres es torna màgica...
Aprofito per desitjar-vos unes bones festes!!!
Gràcies de tot cor als dos!!
Un petó :* -
EVETA superimaginativa[Ofensiu]Capdelin | 15-12-2004 | Valoració: 9
no et falten paraules, ni sentiments, ni recursos... portes en la sang una mena de poesia atlètica que desborda per tot arreu...
ànims, wuappaaaaa!!!!
ja que t´agraden tant els animals... t´envio aquest poema dedicat als teus gossos:
GOS
el mestre li diu:
- ets un ase, ets un ruc...!
i el nen, torna a casa
trist i solitari;
el seu gos l´espera,
el llepa, el distreu...
hi ha animals
que estimen com Déu
d´un modus extraordinari.
l´Autor
10 Relats
38 Comentaris
29916 Lectures
Valoració de l'autor: 8.83
Biografia:
Vaig neixer en la fosca nit d'un 25 de novembre del 81 la meva sortida va ser una mica dificultosa ja que estava tant be al ventre de la mare que em feia mandra sortir, i així m'he quedat una noia mandrosa que es passa la vida dormint, molt independent, amiga dels seus amics i una mica trapella. Intento estudiar el que més m'agrada que és inefc. La meva curta vida ha estat molt lligada als esports i a tot el que envolta aquest món he practicat el futbol, bàsquet, tenis, natació... i tot els esports que m'han deixat o he tingut oportunitat de practicar. Una altra afició que mai penso perdre es el meu amor als animals sobretot als gossos la boira (una husky) i la xuleta (mestissa) són les dues ninetes dels meus ulls.Ara us preguntareu com em ve això de l'escriptura, doncs, la veritat es que no ho sé,
el fet és que vaig trobar la pàgina per casualitat i vaig tenir curiositat de plasmar el que sentia en un paper i ja veieu tot el que en surt, mai havia tingut curiositat per escriure res fins fa ben poc.
I dono les gràcies als que fan posible aquesta pàgina ja que d'alguna manera m'han iniciat en l'escriptura.
Espero poder anar llegint i gaudint dels vostres textos i compartir els meus "relats" amb tot vosaltres.
Una forta abraçada i continueu escribint com ho feu.
Sigueu feliços...