Records d'infància

Un matí em vaig despertar mirant el sol per primer cop, era una llum estranya que il·luminava l'habitació, els meus ulls estaven ennuvolats i a la vegada admirats per tanta bellesa i tot ho observava amb gran detall, els meus ulls dos llunes plenes que giraven, els meus peus dos pinzells que dibuixaven desitjos i els meus petits braços imaginaven esta prop del coll de la mare.

Estirada al que es suposava era el meu llit observava un monstre pelut que em mirava amb cara de pocs amics, aquest va acabar sent la meva joguina preferida el meu amic inseparable d'infància, la meva boca estava subjecta a un objecte llefiscós i alhora agradable que apareixia com per art de màgia, i tot era nou, cada gust, cada olor, cada so, cada objecte que contemplava...

Tot el desconcert que tenia es feia mes gran al mirar al sostre i veure monstres gegants que bellugaven la cara i emetien sons que no entenia, poc a poc, vaig saber que alguns d'aquells rostres corresponien al del meu pare, els meus avis i fins hi tot el meu germà que em mirava amb cara d'estranyat sense saber ben bé si jugar amb mi, somriure o plorar. Però, hi havia algú especial, algú que es distingia entre els altres algú que em mirava als ulls i ho feia amb una tendresa plaent, i em regalava petons dolços que em feien somriure, era la meva mare que em despertava i em treia del llit com si fos un tresor, era l'àngel que em protegia en les nits fosques, la mare una donzella d'encomanadissa rialla que em cuidava en els meus primers dies de vida.

De mica en mica tots els rostres que al principi em desconcertaven els vaig trobar tant familiars com respirar, entenia tot el que em deien fins hi tot entenia el marrec trapella que de tant en tant m'empipava, em treia la joguina, m'obsequiava amb una ganyota, amb un petó o un somriure... (el meu germà).

Tot d'un cop quasi sense adonar-me i sense massa destresa vaig aconseguir fer les meves primeres passes gràcies a l'ajut incansable dels meus avis i pares, que eren constants en la tasca.

I Agafava el son amb la dolça melodia d'un conte del pare, d'una cançó de l'avia, un petó de la mare o d'una carícia de l'avi. Em despertava amb la mirada simpàtica i brillant del marrec i balbucejava feliç i contenta les meves primeres paraules.

I ara que soc "gran" vull tornar a tenir mirada d'infant per allunya odis i recances, repetir-ho tot en universos de somnis per tocar estels i acaronar il·lusions infinites.