Tertulia digital (concurs)

Un relat de: Angelina Vilella Ros

EMBOLICS INFORMÀTICS

Hola Oriol, t´envio la foto de la Magdalena perquè la posis al grup del sopar de l´altre dia, la de fi de curs dels d´advocats; la pobre no hi va poder assistir, estava en un sarau, perquè la veïna li havia mort, en un atac d´ira, el seu gat perquè miolava per les nits, ara no sap que fer,..
Doncs bé, incidències a part, tu que te´ns la mà trencada amb això de la informàtica si la podessis afegir al grup amb aquests programes que fan el que un vol, crec que per ella principalment i per tots nosaltres també seria bo de tenir-la a l´orla, junt amb tots nosaltres, a més la noia s´ho mereix, ja saps que sempre ha estat a punt de donar un cop de mà a tothom.
Fins aviat. Pere

Hola, sóc l´Oriol, sóc un manetes en fer virgueries en informàtica però no sé de que em parles, ni conec a cap Magdalena, ni sé d´ón haig de treure la seva fotografia per posar-la al grup que m´envies, que per cert tampoc conec a ningú dels que surten, ja que jo sóc cuiner de tota la vida i els advocats només els he vist sentats a la taula menjant-se el que cuino. M´imagino que el que vols és que incorpori la magdalena al grup del sopar, vosaltres debeu saber perquè, ja que posar una peça de bolleria al mig d´un grup tan sèrio com és el col.lectiu d´advocats, deu ser com a broma, no em dius per quin motiu. Com veuràs, m´ha fet molta gràcia i ja ho he fet, encara que hi hauria quedat millor una ensaimada, es veuria com més embolcallada.
No et conèc de res, el teu nom no em sona tampoc de res, però m´has caigut bé, la informàtica ens ha atret i ens ha vinculat. No et preocupis jo he gaudit una estoneta fent un treball per no sé qui i tu et trobaràs amb la magdalena al mig del grup que tampoc sabràs qui ho ha fet; però vols que et digui una cosa? No li veig la gràcia, a no ser que tingui un significat especial; un grup d´advocats envoltan una magdalena ja, ja, ja, perdona però no em puc aguantar el riure, no ho havia vist mai, però clar avui en dia per mitjà de la informàtica un pot fer el que es vol.
Bé, ja em diràs que te´n sembla. També he pensat que de propaganda al meu restaurant no estaria malament, és una idea molt original i perspicàs.
Oriol Ferrer ( Restaurant "Les sopetes")

Hola Oriol Ferrer, jo tampoc et conèc, l´e-mail que has rebut anava dirigit a l´Oriol Farregut i no m´explico com ha anat a parar a la teva bústia informàtica. Aquestes noves eines són molt pràctiques però et poden gastar una mala passada com ens ha passat ara a nosaltres. El meu amic Oriol, a qui anava dirigida la carta si té la foto de la Magdalena, una noia encantadora que aviat tindrà el seu bufet d´advocada. Està per menjar-se-la però no crec que es deixi així com així.
Bé, com has tingut l´atenció de dedicar-nos, un espai del teu temps, he pensat que el pròxim sopar anual que hem acordat fer, el farem al restaurant "Les sopetes", ja m´enviaràs l´adreça, però sobretot fixat bé a qui l´envies, no sigui que es torni a fer un embolic informàtic.
Repeteixo les noves tecnologies tenen el seu punt bo i el seu punt dolent, l´altra dia uns amics em van trucar pel mòbil i en acabar de parlar se´l van deixar obert i vaig sentir com em retrataven; hem perdut l´amistat, en arribar a casa estava tan disgustat que em vaig posar a escalfar al microones el dinar amb la forquilla i tot, ara, haig de comprar un microones nou, i les torrades mentre em mirava el microones se´m van cremar...
Si no haguessin sorgit les noves tecnologies en aquest moment, tindriem la foto de l´orla amb el cap de la nostra Magdalena com si hagués vingut al sopar, no hauria perdut l´amistat amb l´amic de la infància i no m´hauria de rascar la butxaca per comprar un altre microones, i hauria sopat assaborint les meves torrades, més adversitats no poden ser, i ah! Tampoc sé com haurà acabat, el punt d´inici de l´embolic, el problema de la Magdalena amb la veïna, haurà hagut de pagar la mitad de l´alimentació durant la prenyamenta a la Boira? Haurà d´anar a buscar un advocat? Serà el seu primer cas? Si me n´entero que necessita un bon informàtic ja t´avisaré Oriol Ferrer.

Visca la informàtica i tots els seus galimaties…
(Orchid)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Angelina Vilella Ros

Angelina Vilella Ros

91 Relats

132 Comentaris

162807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)