Cercador
Terra Roja
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
M'he recordat de tu,
perquè malgrat les distàncies,
sempre et porto a dins.
I avui que fa sol, he pensat
en com la teva pell roja,
deu cremar de vida.
I en com la teva sorra,
conserva el calor de la història.
I en com la teva aigua,
deu brillar als rentadors,
I en com la teva màgia,
s'escampa pel vent.
I en com els ametllers,
canten cançons blanques,
I en com la música,
sona camps a través,
desde l'arada.
I tant t'he plorat,
com no t'he tingut.
I tant t'he odiat,
Com t'he trepitjat.
Han passat els dies,
i també t'he avorrit.
A vegades, sento el tractor de l'avi,
mentres jugo a jocs oblidats pels carrers.
A vegades, sento l'olor de la mà de l'àvia,
mentres t'espio per la finestra
I a vegades, et recorro tot,
intentant tapar esquerdes de la memòria.
Però només a vegades.
I què més dir-te, si millor que tu,
ningú sap el què ha passat, el que he sentit,
el que he plorat, el que he estimat,
el que he somiat, el que he canviat,
el que he cridat, el que he rigut,
el que he trencat, el que he refet,
el que t'he odiat, el que t'he estimat,
el que t'he rabiat, el que t'he mentit,
el que t'he cantat, el que t'he oblidat...
I el que tu m'has perdonat,
i en com, deprés de tot,
m'has fet un racó sota el balcó de geranis.
I en com, després de la pluja,
m'has tornat a dibuixar un somriure,
quan sento l'olor dels teus carrers
Tota una vida,
del teu cor de terra roja i ferma,
que quan crema el sol,
la teva història surt a donar la cara,
i m'agafa la mà.
Comentaris
-
buff[Ofensiu]silvia_peratallada | 07-06-2005
estic xafardejant per aquí... i recordant quan no et comentava res, jejejeje...no sé perquè!(wenu si, pq no en sé...)
Aquest poema és una passada....i mira, no fa tant de temps i és DIFERENT!!!!!
és genial, Cèlia, de debò!
Salut i revolta!
Sílvia -
L'has clavat[Ofensiu]ombra | 07-02-2005 | Valoració: 9
Genial!!
Moltísimmes felicitats per aquestes paraules en que jo personalment m'hi he p ogut senti identificada. M'imagino que tu també, com sempre cadascú busca entre les seves experiències...De debó has encertat tants sentiments i emocions que sovint no se com descriure, gràcies!! No paris! -
Microcosmos[Ofensiu]elisheba | 07-02-2005
Pel matí, el sol s'aixeca de la falda d'una bella pedra roja; durant el dia juga a fet i amagar amb els ametllers, el campanar, el carrer major, els rentadors... I a la nit, s'empara a la serenor del nostre mediterrani.. Pocs pobles poden presumir de tenir el mar i les muntanyes al seu paisatge i només girant una mica el cap!
Bé, ja saps que no puc ser massa (geeens!) objectiva amb aquest poema ;-) Per tant, només et diré que l'he trobat preciós i després, me'l clicaré a preferits.
Un petonàs!!
elisenda -
sensacions i records...[Ofensiu]ROSASP | 06-02-2005
Mirat des de fora, els records són una barreja de sensacions difícils de descriure, perquè estàn formats per tots els moments bons i dolents, dolços i tristos, per la certesa i el dubte. De tota manera duiem dins del cor, allí arrecerat en l'essència del que som, els nostres origens, els que difícilment s'esborren, perquè formen part del que forem i del que ara som.
Un poema un xic dur i sincer, però al mateix temps nostàlgic i tendre.
Una abraçada i fins la propera!
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134405 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara