temptaré la sort

Un relat de: mar - montse assens

*
temptaré la sort altra vegada,
ja què perdre en el joc
no és pitjor que el que ja tinc.

Faré voltar la roda de la fortuna
fins endevinar el camí que em digui
que res no dol tant com la mort
a menys que la vida ja ho sigui.

I m'esperaré en el fons creuat
dels silencis perduts
on l'estampa de la pell del temps
s'encamina serenament
vers un calidoscopi de nits desertes...

temptaré la sort altra vegada,
i recitaré el poema mentre somio
i et canviaré paraules per besos furtius...

i amagaré els brots de passió escarmentada,
que en el seu moment no van gosar ser,
i fugiré amb l'ànsia renovada,
si més no, per haver estat agosarada
d'haver temptat la sort
per última vegada.

Comentaris

  • Un poema preciós![Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    Res més a dir...
    M'encanta

  • Feia temps[Ofensiu]
    Thalassa | 09-01-2006

    que no passava per aquí, però veig que tot segueix en un estat bellíssim...

    Gràcies, per aquest minutet de plaer.

    Petons

    Thalassa

  • Viure és ...[Ofensiu]
    blaumar | 30-10-2005

    temptar la sort a cada paraula, no hi ha premi pels que callen i tú a més a més ho escrius.

    La poesia pot complaure però mai és complaent, és un fugir amb ansia renovada, agosarada d'haver tempatat la sort altre vegada.

    No puc estar-hi més d'acord i més a gust, en el fons i en la forma.

    Una abraçada

  • calmós i valent...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-10-2005

    No podem renunciar als somnis encara que molts cops el camí ens porti per d'altres dreceres.
    La sort és una estranya paraula que no es pot retenir ni capturar, però almenys cal tenir la suficient força i esperança per creure que les nostres il·lusions es poden fer realitat.
    Creure en nosaltres mateixos, en la vida que continuament ens dóna i ens pren aportant saviesa als nostres dies, creure en el batec enamorat de la vida.

    Suau i dolçament ens convides a cercar tants cops com calgui la màgia d'aquesta sort amb coratge i amor.

    Un petonet mar!

  • Serenor[Ofensiu]
    kukisu | 14-10-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt tota la serenor que traspua el teu poema, com sempre em declaro admiradora de les teves poesies.
    Enhorabona.

  • magnific, mar[Ofensiu]
    bristoliana | 08-10-2005 | Valoració: 10

    el teu relat és realment magnífic, molt vocabulari...no tinc res a dir

    és realment preciòs!!

    et seguire llegint! un petó!

  • Jo també la temptaré[Ofensiu]
    ITACA | 08-10-2005

    Acabo de llegir el teu poema en veu alta, i el trobo molt bell.
    No s'ha de renunciar a res, potser caldria esperar a la sort, o qui sap, potser no, tindríem que anar nosaltres mateixos a per ella.
    M'ha encantat el teu poema, apart de que escriguis molt be, descrius sensacions, vivències, i al llegir-les sembla que estiguem acariciant a la tendresa, totes les imatges venen al damunt al igual que les teves paraules belles.

    Molts petons

  • genial[Ofensiu]
    *Noia Lluna* | 08-10-2005

    Mai he trobat un trèvol de 4 fulles, però crec amb la sort...
    Mai s'ha se pedre l'esperança =)

    **********

  • fantàstic[Ofensiu]
    Becari | 07-10-2005 | Valoració: 10

    realment frantàstic. hem de confiar en la sort i no prendre la vida tan seriosament...de fet gens seriosament pq no en sortirem vius (de la vida) je je....

  • jaumesb | 07-10-2005

    pens que t'has de fer amiga de la sort i que la teva mà ha de ser ferma al governall, el que no vol dir que no canvïis de rumb si t'entens amb les aigües.
    el poema és bo, sigues forta, ves segura i la fortuna et somriurà

  • Mar, nina![Ofensiu]
    Queca | 07-10-2005 | Valoració: 10

    Hi ha una cançó que diu:
    "Quin está en la cuerda floja no consigue nada si no se moja..."
    I és això el que descrius tu tan bé!
    L'enhorabona ninona per aquest poema. Va directe cap als meus preferits.
    Besades bonica!

  • sort i esperança[Ofensiu]
    Lavínia | 07-10-2005 | Valoració: 10

    van lligades i són els brots d'una ànsia de vida a no renunciar a res, així temptaré la sort altra vegada esdevé aquesta reiteració o tossuderia per aconseguir allò que volem que es resumeix a la felicitat .

    Les imatges roda de la fortuna (...) joc remeten als capricis de l'atzar com a últim reducte de l'esperança del jo poètic, ja que vol obviar, eludir passions antigues no realitzades:

    amagaré els brots de passió escarmentada,/que en el seu moment no van gosar ser...

    Tot aquest discurs transcendeix gràcies a les imatges que has aconseguit, Mar:

    I m'esperaré en el fons creuat
    dels silencis perduts
    on l'estampa de la pell de temps
    s'encamina serenament
    vers un calidoscopi de nits desertes


    Sols puc dir-te que és d'un lirisme que jo sí l'he sentit a la meva pell.

    Un petó, poetessa!!

    Lavínia

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: