temptaré la sort

Res més a dir...
M'encanta

que no passava per aquí, però veig que tot segueix en un estat bellíssim...

Gràcies, per aquest minutet de plaer.

Petons

Thalassa

temptar la sort a cada paraula, no hi ha premi pels que callen i tú a més a més ho escrius.

La poesia pot complaure però mai és complaent, és un fugir amb ansia renovada, agosarada d'haver tempatat la sort altre vegada.

No puc estar-hi més d'acord i més a gust, en el fons i en la forma.

Una abraçada

No podem renunciar als somnis encara que molts cops el camí ens porti per d'altres dreceres.
La sort és una estranya paraula que no es pot retenir ni capturar, però almenys cal tenir la suficient força i esperança per creure que les nostres il·lusions es poden fer realitat.
Creure en nosaltres mateixos, en la vida que continuament ens dóna i ens pren aportant saviesa als nostres dies, creure en el batec enamorat de la vida.

Suau i dolçament ens convides a cercar tants cops com calgui la màgia d'aquesta sort amb coratge i amor.

Un petonet mar!

M'ha agradat molt tota la serenor que traspua el teu poema, com sempre em declaro admiradora de les teves poesies.
Enhorabona.

el teu relat és realment magnífic, molt vocabulari...no tinc res a dir

és realment preciòs!!

et seguire llegint! un petó!

Acabo de llegir el teu poema en veu alta, i el trobo molt bell.
No s'ha de renunciar a res, potser caldria esperar a la sort, o qui sap, potser no, tindríem que anar nosaltres mateixos a per ella.
M'ha encantat el teu poema, apart de que escriguis molt be, descrius sensacions, vivències, i al llegir-les sembla que estiguem acariciant a la tendresa, totes les imatges venen al damunt al igual que les teves paraules belles.

Molts petons

Mai he trobat un trèvol de 4 fulles, però crec amb la sort...
Mai s'ha se pedre l'esperança =)

**********

realment frantàstic. hem de confiar en la sort i no prendre la vida tan seriosament...de fet gens seriosament pq no en sortirem vius (de la vida) je je....

pens que t'has de fer amiga de la sort i que la teva mà ha de ser ferma al governall, el que no vol dir que no canvïis de rumb si t'entens amb les aigües.
el poema és bo, sigues forta, ves segura i la fortuna et somriurà

Hi ha una cançó que diu:
"Quin está en la cuerda floja no consigue nada si no se moja..."
I és això el que descrius tu tan bé!
L'enhorabona ninona per aquest poema. Va directe cap als meus preferits.
Besades bonica!

van lligades i són els brots d'una ànsia de vida a no renunciar a res, així temptaré la sort altra vegada esdevé aquesta reiteració o tossuderia per aconseguir allò que volem que es resumeix a la felicitat .

Les imatges roda de la fortuna (...) joc remeten als capricis de l'atzar com a últim reducte de l'esperança del jo poètic, ja que vol obviar, eludir passions antigues no realitzades:

amagaré els brots de passió escarmentada,/que en el seu moment no van gosar ser...

Tot aquest discurs transcendeix gràcies a les imatges que has aconseguit, Mar:

I m'esperaré en el fons creuat
dels silencis perduts
on l'estampa de la pell de temps
s'encamina serenament
vers un calidoscopi de nits desertes

Sols puc dir-te que és d'un lirisme que jo sí l'he sentit a la meva pell.

Un petó, poetessa!!

Lavínia