Tantes altres coses...

Ja no puc: dir-te "hola" cada matí, ni "adéu" cada tarda, dir-te que m'esperis a baix, ni preguntar-te si et connectaràs- No puc agafar-te la mà ni per mirar quina hora és, ni d'amagat, quan pugem l'escala, ni per sota la taula, ni quan caminem junts (perquè tampoc podem caminar junts), ni mai. No puc somriure't cada cop que et veig venir. Ni mirar-te perquè em miris. Ni mirar-te d'amagat. Ni mirar les teves fotos d'amagat. Ni posar-te bé la caputxa de la jaqueta, ni descordar-te'n la cremallera. Ni tan sols puc fixar-me en la jaqueta que portes. Però el més important no és la jaqueta...

Haig de procurar no tocar-te quan et passo pel costat. No puc posar-te bé els cabells ni acostar-te la mà a la galta i dir-te "mira que fredes". No puc pensar en tu. No puc somiar en tu. No puc parlar de tu. No puc trucar-te per la nit ni esperar la teva trucada. No puc recordar el passat, però tampoc puc viure el present ni pensar en el futur. No puc riure. No puc plorar. No puc deixar que em consolis. No pots abraçar-me, perquè no puc deixar que m'abracis. Ni tantes altres coses...