Streptease cibernètic ( Part 3)

Seguim doncs, ara que ja m'he tret el jersei i la camisa ( enllaç part 2 ) recordeu que estava al punt quart del meu nu...

4. En quart lloc i ja em quedo en calçotets, us vull dir com sóc per dins, doncs quan escrivim només podem deixar els fulls impregnats de llenguatge verbal, paraules però que per molt que s'esforcen a dir no tenen mai la mateixa força que quan les diem cara a cara( amb els ulls, els llavis, els gestos...) ; per això vull que sapigueu que jo sóc una persona sincera,sempre que us escric un comentari a un dels vostres poemes o relats ho faig de tot cor i quan us contesto ho faig doblement; una, per respecte i l'altra per agraïment a l'esforç que heu fet vosaltres per llegir alguna cosa meva. És molt difícil conéixer realment a una persona... Fins i tot mai acabem de descubrir-nos a nosaltres mateixos durant tota una vida...
5. En cinquè lloc, us vull dir el que penso de la vida: crec que vivim immersos en un caos i tot és fruit de l'atzar... Aquest atzar ja l'heretem des del moment de néixer i per més que algú vulgui fanfarronejar de que és ell o ella qui controla la seva vida , és fals, perquè qui ha pogut escollir l'època de la historia en què ha nascut? Qui ha escollit els seus pares? I els pares dels seus pares? I el lloc on ha viscut la infantesa? La seva llar d'infants? L'escola de primària i els companys i companyes de classe? Els Mestres que li van ensenyar? L'institut i els amics d'adolescència? La festa on va anar de mala gana i on va conéixer a la noia que després seria la seva xicota i finalment la seva muller? La feina que va acceptar després d'haver fet més de vint entrevistes de treball i haver enviat més de tres-cents currículums? Les seves malalties? Els companys de feina? Els companys d'RC?....
El que sí podem controlar és la manera d'afrontar la vida: com rebem el que ens porta l'atzar, com ho acceptem i alhora com ho adornem i millorem al nostre gust , o també com ho podem canviar; però en aquest cas cal vigilar molt doncs....

-Escolta Johan una miqueta ,avui estàs molt profund, potser que parís, que m'estic perdent.
-Bueno Charlio es que yo pienso mucho, como no tengo nada mas que hacer, sabes...
-I què et sembla si anem a jugar a alguna cosa i ens movem una miqueta?
-Vale y que quieres jugar Charlio: a futbol, balonsesto, a golf...?
-Home Johan jo estava pensant en jugar a les cartes ¡!
-UAAAAAAAAAAA!
-UAAAAAAAAAAA!

( To be continued...)

Doncs bé ho deixem aquí i demà ja fem l'última entrega d'aquest nu integral i ja EM TREC EL TANGA!!!!