Soterrar-te!

Un relat de: helena

Finalment, he aconseguit espesir-te,
soterrar-te miraculosament,
com un cadàver recent fora ja del temps animat,
esborrar la teva ombra paral.lela
del meu cel estelat,
del meu infantil univers de dona incompresa,

i així, com el foc, com la espelma,
com la llum que ens beneeix,
tot s´apaga lentament,
i ens omple d´un estat serè i acomodat,
com els mots mateixos que ens emparen,
atents.





helena

Comentaris

  • ho sento[Ofensiu]
    jaumesb | 23-06-2006 | Valoració: 10

    em sap greu

    endavant

    bones vacances

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: