Sotabosc

T’he vist passar des de la finestra, amb la camisa per fora i amb una gorra de llana verda. Caminaves tranquil, com si el món fos per sempre. Fumaves una cigarreta que et penjava del llavi i el vent et bellugava els cabells esbullats. He sortit corrent al teu darrere i he sentit l’olor de pluja i el fred a la cara. T’he agafat de la mà per sorpresa i m’has mirat un instant. Has seguit al teu pas, però no m’has rebutjat. Hem arribat al sotabosc on sempre et cerco, al teu amagatall secret. T’he omplert de petons perquè tenia set de tu, de les teves mans, del teu sexe. T’has deixat estimar ans no sentir res especial envers mi, com a molt, una simpatia minsa. És aquest temperament delicat que t’impedeix ser groller, ferir a les persones i aquesta ànima que t'habita - plena de llibertat - la que em permet perdre'm dins teu. Mentre gaudeixo del plaer del teu cos nu i sofert, m’imagino que l'univers som tu, jo i el sotabosc travessat pel darrer raig de llum d'una tarda que ja s'acaba.

Et miro quan marxes amb la camisa per fora i amb la gorra de llana verda. Camines tranquil, el vent - tossut - segueix bellugant-te els cabells esbullats. Espero que et giris per dir-me adéu amb la mirada. No ho fas. M'aixeco i torno cap a casa. Sento l’olor de pluja i el fred a la cara. El goig dels sentits encara em doblega.



gypsy