SORPRESA, SORPRESA

Un relat de: Girona9
SORPRESA, SORPRESA

- Mira, és que té un no sé què que no m'acaba de convèncer!, li va dir la seva amiga mentre li ensenyava la foto del darrer noi que s'havia lligat.

La veritat és que a la Maria també li resultava un pèl estrany. La foto no era massa bona (com sempre va pensar; les fotos dels nois normalment són força dolentes en aquestes aplicacions). Se'l veia de costat. Mirava alguna cosa a un aparador, remenava no sé què.... Tenia el cabell arrissat, tirant a ros, una mica llarg i vestia informal.

Havia estat xerrant amb ell molts dies, pel xat...s'ho passaven bé...i que estrany -va pensar-les converses havien anat pujant de to amb els dies...i encara que la distància que els separava era força gran ell va acabar dient que l'aniria a veure a on ella vivia. Però hi havia alguna cosa que la feia desconfiar, que li semblava estranya, i malgrat això, el dia que ell li va dir que pujaria a veure-la no va gosar ni va voler dir-li que no, o sigui que finalment una tarda varen quedar.

Primera cita al poble de la Maria: a un bar del poble per fer el cafè...o la cervesa...el que fos... La primera impressió que va tenir quan el va veure va ser una mica de sorpresa perquè no s'assemblava gaire a la foto, simplement diferent. Van al bar i comencen a xerrar. La Maria es sent impressionantment còmode amb ell.. Es posa a ploure i la Maria ja n'està farta d'estar al bar, mai li ha agradat passar molta estona a un bar fent una copa, o sigui que transgredint les seves pròpies normes el convida a casa seva a fer una cervesa, segura que algun dels seus fills ja haurà tornat a casa i no estarà sola. Sorprenentment ell li diu que no pot anar-hi, que no té temps, que ha pogut aprofitar el viatge per fer un encàrrec i que marxa abans no plogui més. S’ofereix a portar-la a casa en cotxe perquè no es mulli. Al moment d’acomiadar-se ell l'agafa fortament per la cintura, li fa un petó als morros i li diu: fins la propera. La Maria queda corpresa, té clar que el vol tornar a veure, malgrat els dubtes que encara li genera i que no s'han esvaït després d'aquesta primera trobada. O sigui que al cap d'una setmana té una segona cita.

Segona cita al poble de la Maria: ell ja sap on viu, o sigui que a les 4 en punt, hora prevista, algú truca a la porta de casa de la Maria. Ella obre la porta,. S'ha posat una faldilla curta i una samarreta de tirants que li escau d'allò més. Una mica de perfum i un poc de maquillatge. Ella amb això ja en té prou. Ell porta una samarreta gris i pantalons negres, tot molt normal. A la mà dues ampolles de cervesa gelades i dues copes. A ell li agraden les cerveses d'autor i sempre que pot en tasta de noves. Li diu que aquelles les troba molt bones i que vol que la provi. Amb les cerveses encara a la mà l'encercla per la cintura i li fa un petó...ella es deixa...figaflor. A la casa no hi ha ningú ni se l'espera...les copes plenes de cervesa que va baixant a poc a poc mentre xerren. La Maria embadalida segueix tot el que ell diu. A la Maria la cervesa li puja desseguida i aquella es més forta de lo habitual. Al cap d'una estona ja nota com li puja al cervell i comença a perdre el control...i mentre ell va xerrant ella es va acostant a la cadira on ell esta assegut.
I mentre ell va xerrant ella es posa davant seu, obre les cames i s'arremanga una mica la faldilla per acabar seient sobre la seva falda.
I mentre ell va xerrant la Maria li posa les mans darrera el clatell i li diu: perquè no calles una estona?
I mentre ell calla, la Maria se li acosta i posa la seva boca on la d'ell.
I mentre la Maria comença a fer-li un petó, li posa les mans entre els cabells, i els hi agafa i estira suaument... i quan se n'adona veu que té la seva cabellera entre les mans...i aquell que li semblava tan atractiu ara és un home calb que no li agrada gens.
La Maria es separa d'ell i se'l mira. Li allarga la mà i li diu: crec que això és teu. I s'aixeca de la seva falda. Ell agafa la perruca, se la mira...mira a la Maria, que veu que no sap quina cara posar. S'aixeca, es gira i es torna a posar la perruca...enfila cap a la porta, l' obra i se'n va.

Comentaris

  • Sorpresa, sorpresa[Ofensiu]
    Girona9 | 11-09-2022

    Llpages, la realitat supera la ficcio!!!

  • Encara que...[Ofensiu]
    llpages | 10-09-2022

    l'argument no s'aguanti per cap banda, està ben escrit i passa molt bé, entretingut i amb el ritme adient. Enhorabona, a seguir escrivint, Girona9!

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Prou bé | 08-09-2022

    Potser la sorpresa, per a mi, és que una perruca ho tiri tot per terra.
    Un relat molt ben...explicat, el temps, el lèxic i la història... Molt bé

    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: