Cercador
QÜESTIÓ DE BONA SORT
Un relat de: Girona9- Compartir:
QÜESTIÓ DE BONA SORT
S'apressa al llarg del camí durant una estona per aconseguir una bona distància que els separi. Quan arriba darrera un revolt, ja força lluny, es descarrega la motxilla i treu de dins la tovallola i aquell conjunt de blonda que li va regalar pel seu aniversari. - O ara o mai!, es diu a ella mateixa.
És estiu i sap que poca gent es fica al bosc a aquesta època de l’any, amb aquesta xafogor tan insuportable....està segura que ningú no vindrà a destorbar...de fet no han trobat ningú des que han aparcat el cotxe.
Ha escollit un tram del bosc frondós i fresc, una fageda preciosa, arbres espectaculars que pugen cap al sol. La llum del capvespre li dona a tot un caire fantàstic...no li estranya que corrin llegendes de fades, bruixes i follets que habitaven aquestes contrades. Deixa de fantasiejar per anar per feina, calcula que ja no en té gaire de temps...
Es treu la roba que portava, es passa una tovalloleta humida pels llocs on es nota més la suor, es posa les calcetes i els sostenidors nous...a ella aquest tipus de llenceria no li agrada massa però creu que si li ha regalada per alguna cosa serà.. i amb lo morena que està aquest color fúcsia troba que li queda realment bé.
L’única peça que es deixa son uns mitjons molt fins que casi no es veu que porta...
Col•loca la tovallola blanca al terra i s'ajeu a sobre esperant que arribi. Mentrestant, es fa una selfie amb el bosc de rerefons...li encanta el contrast de llums i els colors i vol tenir un record especial d’una ocasió com aquesta.
Mentre espera la seva arribada no pot deixar de pensar en la seva relació, el dia que es varen conèixer a aquella festa d'un amic en comú. D'entrada no li va caure massa bé però cada vegada que es veien li queia millor...i amb el temps es varen començar a barrejar els sentiments d'amistat amb els d'enamorament...com a mínim per part seva. El punt final i decisiu per a ella va ser el regal d'aniversari i la proposta d'anar a fer una sortida...i per això va creure que era el moment oportú per fer-li saber els seus sentiments.
Aquest cop sí que s'enfrontava a una nova experiència, i pel que havia sentit i parlat amb altres amigues, prenia el caire de ser d'allò més prometedor...i en tenia moltíssimes ganes! N'havien parlat molt però mai no havia vist ni la necessitat ni el desig de fer-ho, fins ara!
Va passant el temps i ella segueix imaginat...ja es veu rebolcant-se pel terra,
dins i fora de la tovallola, ella traient-li samarreta i pantalons i tot el que porta posat i demanant-li que de moment no li tregui el conjunt de blonda perquè ha de reconèixer que la fa sentir molt sexi...
Però va passant el temps i no arriba...mira el rellotge i veu que ja fa 15 minuts que l'espera i no pot ser que tardi tant...encara que hagi parat a agafar qualsevol tonteria o a fer pipi...Surt del revolt amb precaució i no veu ni rastre de ningú...i ara ja comença a preocupar-se. Deixa passar 5 minuts més i pensa que ja n'hi ha prou...Es comença a vestir de nou, emprenyada però sobre tot preocupada. Es calça i fica la tovallola a la motxilla. Fa un glop d'aquella ratafia que tenia preparada, no sap perquè però l'ajuda en moments complicats i ara intueix que alguna cosa no anirà bé...
Es posa la motxilla a l'esquena i comença a desfer el camí fet amb tanta il•lusió, va cridant però ningú no respon...i es comença a posar nerviosa...porta ja ben bé 20 minuts caminant quan veu un trencant a mà esquerra. Hi ha un mocador enganxat a una branca que creu reconèixer i trenca cap allà. Als 10 minuts veu una casa petita i s'hi acosta. Hi ha un porxo i unes finestres a un costat...i decideix mirar per la finestra i malgrat la foscor que hi ha a dins hi veu una taula llarga, un banc, dues persones...
No s'ho pot creure!, ella esperant allà com un tòtila i la molt desgraciada està aquí rebolcant-se sobre la taula amb un desconegut...-que pel poc que veu està boníssim-...però llavors...el regal, la sortida...no entén res però agafa un cabreig brutal.
Se'n va fins a la porta de l'entrada, oberta, fa un parell de passes i li engega: -Ets una desgraciada, aquí et quedes!
I d'una revolada surt en direcció al cotxe al que arriba en 20 minuts.
Obra la porta del cotxe i es fica a dins, enrabiada, furiosa, cabrejada....
Però com ha pogut ser tan estúpida? La seva primera experiència lèsbica a prendre per sac abans de començar...-Però com m’he pogut fer aquest muntatge? Es pregunta a si mateixa!!!
Es recolza amb les dues mans al volant, el cap a sobre...a punt de plorar de ràbia i indignació quan sent algú que pica al vidre: toc toc!!!
Es gira cap a la finestra, a l'esquerra i veu una noia saludant amb la mà...i abaixa la finestra. Es saluden amb un Hola...què tal? Que em podries fer el favor de baixar-me en cotxe fins al poble?
Se la mira una estona i veu que té un no sé què que li encanta...El cervell li va a mil per hora...I recorda l'estona al bosc, la blonda i la tovallola...i la ratafia...i perquè no un segon intent? Veu que la noia li esta mirant casi descaradament l'escot des d’on sura la blonda de color fúcsia, ella abaixa també la vista i mira la blonda...i desvia la vista cap a la noia i veu els pits d'ella...no porta sostenidors i els te allà mateix, a tocar...se li posen els ulls com taronges, no ho pot dissimular gaire bé...l amb un somriure molt ampli li obre el bloqueig de l’altra porta al temps que li diu: i tant, dóna la volta i puja aquí davant.
La noia puja al seient del copilot, es miren. Ella engega el cotxe i comença a circular, mirant sense dissimular gaire cap a la dreta, el seu escot, la seva minifaldilla, les seves cames...ara tancades, ara més obertes...Segueix amb les mans al volant quan nota que la noia li agafa la mà dreta i la col•loca sobre el seu pit, per sota de la samarreta...acompanya a la seva mà en el recorregut sobre els pits...i després la fa baixar per posar-la al seu entrecuix. Per primera vegada a la vida nota escalfor i
humitat d'un entrecuix femení que no és el seu. Allibera la seva mà i allà mateix hi veu un trencant, s'hi fica amb el cotxe i al cap de res hi ha un prat...cotxe endins fins allà on pot. És estiu i sap que poca gent es fica als prats a aquesta època de l’any, amb aquesta xafogor tan insuportable....està segura que ningú no vindrà a destorbar...de fet no han trobat ningú des que han agafat el cotxe.
Tanca motors, es gira cap a on és ella i s'amorra a la seva boca mentre busca les palanques que tiren enrere els seients. Cauen les dues enrere i ràpidament es desempallega de la roba per quedar en blonda fúcsia novament.
-M'encanta aquest color!, li diu la desconeguda, trobo que dóna bona sort. I ella li respon: -No ho saps prou!
S'apressa al llarg del camí durant una estona per aconseguir una bona distància que els separi. Quan arriba darrera un revolt, ja força lluny, es descarrega la motxilla i treu de dins la tovallola i aquell conjunt de blonda que li va regalar pel seu aniversari. - O ara o mai!, es diu a ella mateixa.
És estiu i sap que poca gent es fica al bosc a aquesta època de l’any, amb aquesta xafogor tan insuportable....està segura que ningú no vindrà a destorbar...de fet no han trobat ningú des que han aparcat el cotxe.
Ha escollit un tram del bosc frondós i fresc, una fageda preciosa, arbres espectaculars que pugen cap al sol. La llum del capvespre li dona a tot un caire fantàstic...no li estranya que corrin llegendes de fades, bruixes i follets que habitaven aquestes contrades. Deixa de fantasiejar per anar per feina, calcula que ja no en té gaire de temps...
Es treu la roba que portava, es passa una tovalloleta humida pels llocs on es nota més la suor, es posa les calcetes i els sostenidors nous...a ella aquest tipus de llenceria no li agrada massa però creu que si li ha regalada per alguna cosa serà.. i amb lo morena que està aquest color fúcsia troba que li queda realment bé.
L’única peça que es deixa son uns mitjons molt fins que casi no es veu que porta...
Col•loca la tovallola blanca al terra i s'ajeu a sobre esperant que arribi. Mentrestant, es fa una selfie amb el bosc de rerefons...li encanta el contrast de llums i els colors i vol tenir un record especial d’una ocasió com aquesta.
Mentre espera la seva arribada no pot deixar de pensar en la seva relació, el dia que es varen conèixer a aquella festa d'un amic en comú. D'entrada no li va caure massa bé però cada vegada que es veien li queia millor...i amb el temps es varen començar a barrejar els sentiments d'amistat amb els d'enamorament...com a mínim per part seva. El punt final i decisiu per a ella va ser el regal d'aniversari i la proposta d'anar a fer una sortida...i per això va creure que era el moment oportú per fer-li saber els seus sentiments.
Aquest cop sí que s'enfrontava a una nova experiència, i pel que havia sentit i parlat amb altres amigues, prenia el caire de ser d'allò més prometedor...i en tenia moltíssimes ganes! N'havien parlat molt però mai no havia vist ni la necessitat ni el desig de fer-ho, fins ara!
Va passant el temps i ella segueix imaginat...ja es veu rebolcant-se pel terra,
dins i fora de la tovallola, ella traient-li samarreta i pantalons i tot el que porta posat i demanant-li que de moment no li tregui el conjunt de blonda perquè ha de reconèixer que la fa sentir molt sexi...
Però va passant el temps i no arriba...mira el rellotge i veu que ja fa 15 minuts que l'espera i no pot ser que tardi tant...encara que hagi parat a agafar qualsevol tonteria o a fer pipi...Surt del revolt amb precaució i no veu ni rastre de ningú...i ara ja comença a preocupar-se. Deixa passar 5 minuts més i pensa que ja n'hi ha prou...Es comença a vestir de nou, emprenyada però sobre tot preocupada. Es calça i fica la tovallola a la motxilla. Fa un glop d'aquella ratafia que tenia preparada, no sap perquè però l'ajuda en moments complicats i ara intueix que alguna cosa no anirà bé...
Es posa la motxilla a l'esquena i comença a desfer el camí fet amb tanta il•lusió, va cridant però ningú no respon...i es comença a posar nerviosa...porta ja ben bé 20 minuts caminant quan veu un trencant a mà esquerra. Hi ha un mocador enganxat a una branca que creu reconèixer i trenca cap allà. Als 10 minuts veu una casa petita i s'hi acosta. Hi ha un porxo i unes finestres a un costat...i decideix mirar per la finestra i malgrat la foscor que hi ha a dins hi veu una taula llarga, un banc, dues persones...
No s'ho pot creure!, ella esperant allà com un tòtila i la molt desgraciada està aquí rebolcant-se sobre la taula amb un desconegut...-que pel poc que veu està boníssim-...però llavors...el regal, la sortida...no entén res però agafa un cabreig brutal.
Se'n va fins a la porta de l'entrada, oberta, fa un parell de passes i li engega: -Ets una desgraciada, aquí et quedes!
I d'una revolada surt en direcció al cotxe al que arriba en 20 minuts.
Obra la porta del cotxe i es fica a dins, enrabiada, furiosa, cabrejada....
Però com ha pogut ser tan estúpida? La seva primera experiència lèsbica a prendre per sac abans de començar...-Però com m’he pogut fer aquest muntatge? Es pregunta a si mateixa!!!
Es recolza amb les dues mans al volant, el cap a sobre...a punt de plorar de ràbia i indignació quan sent algú que pica al vidre: toc toc!!!
Es gira cap a la finestra, a l'esquerra i veu una noia saludant amb la mà...i abaixa la finestra. Es saluden amb un Hola...què tal? Que em podries fer el favor de baixar-me en cotxe fins al poble?
Se la mira una estona i veu que té un no sé què que li encanta...El cervell li va a mil per hora...I recorda l'estona al bosc, la blonda i la tovallola...i la ratafia...i perquè no un segon intent? Veu que la noia li esta mirant casi descaradament l'escot des d’on sura la blonda de color fúcsia, ella abaixa també la vista i mira la blonda...i desvia la vista cap a la noia i veu els pits d'ella...no porta sostenidors i els te allà mateix, a tocar...se li posen els ulls com taronges, no ho pot dissimular gaire bé...l amb un somriure molt ampli li obre el bloqueig de l’altra porta al temps que li diu: i tant, dóna la volta i puja aquí davant.
La noia puja al seient del copilot, es miren. Ella engega el cotxe i comença a circular, mirant sense dissimular gaire cap a la dreta, el seu escot, la seva minifaldilla, les seves cames...ara tancades, ara més obertes...Segueix amb les mans al volant quan nota que la noia li agafa la mà dreta i la col•loca sobre el seu pit, per sota de la samarreta...acompanya a la seva mà en el recorregut sobre els pits...i després la fa baixar per posar-la al seu entrecuix. Per primera vegada a la vida nota escalfor i
humitat d'un entrecuix femení que no és el seu. Allibera la seva mà i allà mateix hi veu un trencant, s'hi fica amb el cotxe i al cap de res hi ha un prat...cotxe endins fins allà on pot. És estiu i sap que poca gent es fica als prats a aquesta època de l’any, amb aquesta xafogor tan insuportable....està segura que ningú no vindrà a destorbar...de fet no han trobat ningú des que han agafat el cotxe.
Tanca motors, es gira cap a on és ella i s'amorra a la seva boca mentre busca les palanques que tiren enrere els seients. Cauen les dues enrere i ràpidament es desempallega de la roba per quedar en blonda fúcsia novament.
-M'encanta aquest color!, li diu la desconeguda, trobo que dóna bona sort. I ella li respon: -No ho saps prou!