Cercador
Sonet nº14 Miran-t'he al despertar
Un relat de: ThomasTurner1985Miran-t'he al despertar
Em regales pessigolles de llum
amb els ulls que somriures parpellegen
i com humits pètals que em vesteixen
a flor de pell en resta el perfum.
Has gosat mirar a besllum
els meus somnis quan claregen
i dits lleugers dolçament els besen
sense engabiar-los en cap breu resum.
La pell nua lentament s'ha vestit
de carícies i melodies secretes
on l'ombra del temps ha florit.
Només dins d'aquesta mirada
veig el reflex nítid del què sóc
amb l'ànima lliurement despullada.
Comentaris
-
guau[Ofensiu]Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10
Sencillament preciós i meravellós.
sobretot quan diu: la pell nua es vesteix lentament. -
magnífic[Ofensiu]Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10
Quina bellesa de paraules (segur que no estas enamorat/da) a més a més és una bona idea. Mirar-t'he al despertar quina originalitat i romanticisme. Sobretot m'ha agrada't quan dius: Només dins d'aquesta mirada
veig el reflex nítid del què sóc. És d'una maduresa excepcional.
Si escrius tant s'em acabará la tinta.
ADÉU
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49