Cercador
Sonet nº13
Un relat de: ThomasTurner1985Tot és, tot, el que de mi es genera,
la vida i la mort, el dolor i la promesa.
S'espera fer mons de subtilesa
peró és l'amor qui em fa moure.
Tot és a casa meva en pau i repòs;
tinc mestre, tinc temps, aleshores
entraré en el seu món com espòs
seguint-la subtilment a oscures.
El bon concell no falta, ni el futur
que durá la barca de la meva sang
enllá del lloc que avui vol i recerca.
Amor, amor sens tu no sóc ningú
amiga del meu ésser que fa tant
de temps que et desitja sens resposta.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49