Cercador
Sonet nº11
Un relat de: ThomasTurner1985Una moneda per el cel rodant
I no se sap on per fi s'aturarà
És la sort feixuga que em portarà
Les seves dues cares van brillant.
En elles la mirada fixada
Intentant deduir com caurà
I quin rostre fred ens mostrarà
Ella senyalarà el camí de la vida.
Sobre la mà inocent ha caigut
Al vol amb un reflex la he atrapa't
La seva magia a la fi m'ha vençut.
No sé si ara viuré perdut
Ja que la moneda he llançat
Un etern interrogant he viscut.
Comentaris
-
monedes de la fortuna[Ofensiu]Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10
una moneda pel cel rodant i nosaltres minúsculs la mire'm fins a esperar a veure on caurà
-
fortuna[Ofensiu]Kurdank | 17-08-2008 | Valoració: 10
qui sap sobre quina cara caurà la moneda...
-
fortuna[Ofensiu]Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10
clarament una joc amb la fortuna aquesta vida
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49