Cercador
Sonet de l'èxtasi
Un relat de: Grünewald- Compartir:
A trenc d'alba ja es sotjen les primeres llums,
la nit ha estat clara, pura com n'hi han poques,
i ara, ja s'allarguen les ombres, es flairen perfums:
delicats aromes, embriagadors a estones...
Els sentits ballen, es desconcerten:
és l'esclat, el ruixat de la natura.
Entre vans i vents, i tanta hermosura,
es perden, volen, es deleeixen.
I les flors s'obren, s'estiren,
i les fulles caigudes remunten,
s'enlairen i es perfilen amb el Sol,
i entre el festí orgiàstic que s'estiba,
entre la sensual cridòria prop de riba,
un brot de vida rau: encara espera tot sol.
Comentaris
-
Brillant,[Ofensiu]brideshead | 04-07-2005
delicat, musical.... és un poema perfecte. Des del trenc de l'albada fins als primers raigs de sol que s'endevinen a l'horitzó, es poden sentir tots els colors i olors de la natura, el xiuxiueig de les aus, la remor del rierol.... En llegir-lo, he tingut tota la sensació d'estar contemplant una fotografia animada, on la natura ens obre tots els sentits... i com tu bé dius, a voltes, també molts sentiments, moltes nostàlgies.
Un poema elegant, riquíssim gramaticalmet i bellíssin en estructura i desenvolupament. De debò que et felicito, un "sonet d'èxtasi" exquisit.
PD. Ja tins ganes de llegir aquest homenatge a Grünewald!
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59751 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75