Sonet amb estrambot

Un relat de: prudenci

Estic cansada de tant menjar herba
El color del cel ja no em sembla el mateix,
Ja porto massa greix damunt la meva esquena
I el que més em preocupa és la llet que no neix.

Els meus mogrons ja no són companyia
Dels nadons que naixien del meu cos jovencell,
I ja no tinc companyia de bous n de i vadells.
ni el cor que em pertanyia

Ha arribat la meva hora,
De decidir què fer
He tingut la meva vida,

Als prats del bell Pirineu
I ara em resta la crida
D´anar-me´n a viure amb Déu.

Sóc una vaca vella , què hi faré.?.....ja ho veieu !

Comentaris

  • una idea[Ofensiu]
    laia | 14-12-2005

    es podria trobar amb la vaca cega i la vaca de la mala llet, i a veure quin poema en podria sortir! o quin remugar...

  • ESCOLTA...[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 31-05-2005 | Valoració: 10

    Aquesta foto mareja.
    I fa com pr, no trobes?
    I el poema?
    Doncs el poema molt bé. L'estrambot l'has brodat.
    T'he llegit d'altres i realment , tal com et diuen , te'ns el do de la condensació verbal.

    SALUTACIONS

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: