Sonet amb estrambot

Estic cansada de tant menjar herba
El color del cel ja no em sembla el mateix,
Ja porto massa greix damunt la meva esquena
I el que més em preocupa és la llet que no neix.

Els meus mogrons ja no són companyia
Dels nadons que naixien del meu cos jovencell,
I ja no tinc companyia de bous n de i vadells.
ni el cor que em pertanyia

Ha arribat la meva hora,
De decidir què fer
He tingut la meva vida,

Als prats del bell Pirineu
I ara em resta la crida
D´anar-me´n a viure amb Déu.

Sóc una vaca vella , què hi faré.?.....ja ho veieu !