Sonen els Stones (infidelitat)

Arreplego la porta amb totes dues mans i entro d'una revolada. Els Stones a tot drap. M'aturo un moment i, sense mirar enlloc, engego cap a la barra.

No vull pensar en tu, però no em trec del cap el teu cul, tot blanquinós i pelut, bellugant-se obscenament a sobre d'aquella bandarra que creia amiga meva.

He sortir corrent i m'he ficat al metro. No se quantes parades han passat però suposo que més del compte perquè quan he sortir al carrer no he reconegut res del meu voltant, però m'és ben igual, i m'he ficat al primer bar que he trobat.

En un racó del mirall de darrera la barra el contemplo per primer cop, assegut tot sol a la taula del fons, amb el cap mig cot. Moreno, barba de tres dies i un posat tot malenconiós, el paquet de "Ducados" sobre la taula i una canya a mig fer.

Algunes cançons més tard i a punt per la tercera ronda decideixo acostar-m'hi. És més guapo de prop, els cabells ben curts i la mirada morbosa. El fum del tabac no em deixa sentir cap olor. Comencem a parlar de tot i de res i li pago un parell de copes mentre ens acabem el paquet sencer de "Ducados". Suposo que poc després marxem junts del bar.

Obro els ulls a la primera claror del dia. El sol entra a raig, sense cap finestra que l'aturi, ni cap porta, ni cap paret, ni cap casa. Estic ajaguda en una manta al costat del riu, únicament amb el pont per teulat. Ell jeu al meu costat, ben adormit en una altra manta, però ja no és tan guapo. No gaire més enllà reposa un carretó atapeït de roba bruta i vella.

El cap em pesa més que una síndria madura, farcida de fum i alcohol. M'aixeco i marxo discretament, sense dir adéu a ningú. Durant tot el dia ressonen els Stones.