Són paraules d'adéu

Sempre en aquests moments de pèrdua, és quan solem tenim les més grans inspiracions, la sensibilitat a flor de pell ens ajuda a treure de dins poesies tan belles i sentides. M'ha fet recordar el que vaig escriure quan es va morir el meu d'avi i encara ara no puc entendre d'on em sortia aquell riu de paraules tan emotives.
El teu poema el catalogaria com a molt elegant, breu i sentit. El seu record ningú en's el pot prendre mai, per anys que passin. A l'ultima estrofa dius el que compta, la imatge que sempre evoquem.

Una forta abraçada

que arriben al cor, a un relat meu dedicat a unes tietes ja desaparegudes, deia aquestes paraules " el esperit de les meves ties sempre hi serà, mentre qualcú estimi i no oblidi el seu record" ...

És un poema envoltat de quietud i silenci. Només trencat pel so d'aquella llàgrima poruga que cau sobre la llosa.

Em sembla un poema molt descriptiu i emotiu. Crees una imatge amb les paraules que es presenta totalment clara davant les nines tristes.

És una altra meravella. Ets un poeta.

Una abraçada.

Salz.

mai seràs mort. O això diuen..

trobo preciós que li dediquis aquestes paraules..

No fa pas gaire va morir la meua besàvia, natural també de la ciutat de la Patum.. o dels voltants, vaja..
De vegades em desperto a mig somni i me'n recordo d'una broma que va fer d'aquelles monumentals, prenent-li el pèl al maître d'un restaurant car, o fent-se la desmaiada perque`ens atenguéssin els primers..

Crec que mentre els records que en tinguem ens facin estremir, somriure o plorar.. mentre encara ens provoquin emocions, seguiran vius..

un petonet

Cada cop que en parlis, o et vingui al cap algun del seus consells o alguna anècdota, ell reviurà. Has escrsit un poema delicat, perquè tenies el cor a la punta del teclat. Ets afortunat perquè has gaudit dels teus avis fins motl gran. Per altra banda, pateixes el dolor de l'adult, que se n'adona de tot. Mai és fàcil.

Estic una mica apartada dels relats -no del tot-,atrafagada en treure antics relats del calaix del sastre. Un petó mot gran a un dels meus primers comparnys de taula.

Glòria

Una clara mostra del teu talent poètic. Una delicatessen del sentiment.

Commogut:

Sergi

És un poema molt tendre, molt maco. L'estrofa aquesta que dius:
-El blau de la tarda
evoca l'esguard
que a voltes brindaves
tornant-se mirall.- m'ha fascinat. Et seguiré llegint vicenç!!

P.D: encantada d'haver-te conegut!! jeje ptns!!

laura^^

Hola Vicenç, amb sap greu que estiguis pasant aquests moments de dolor per la pérdúa del teu avi.
M'agradat molt aquets poeme que li es fet, ben segur que si et veiges et dirie que esta orgullós de tú.
Tens raó una persona no es mora mai, perque dintre de nosaltres sempre permaneix viu amb el nostre pensament.
Gracias per el teu comentari, feia temps que no sabias res de tu.
Una abraçada i anims.

les llàgrimes ja no són tant àcides i amargues, quan la ferida ja no sagna sang, quan l'adéu ja no és un mocador negre que oneja una mà impotent, quan l'horitzó ja no aixafa les il·lusions... llavors la mort canvia de cara i el record es torna suau pluja daurada que suavitza i no xopa la pell de l'ànima... llavors neixen paraules de record i la vida de l'ésser estimat es torna immortal en el temps i pren nova vida en els ulls dels que el recorden...
ànims!!!
m'ha colpejat el teu poema...
una abraçada!!!

no són paraules d'adéu, sinó paraules de "fins a sempre", paraules que diuen "a reveure", perquè com molt bé dius tu, ningú no mor mai mentre visquin les persones que el recorden. I estic segura que el teu avi t'ha fet un gran somriure en veure aquestes paraules tan boniques que li has dedicat. Els avis són peces importants a les nostres vides, ens transmeten saviesa, experiència i un amor especial, perquè és l'amor i l'estimació que perdura més enllà de les generacions, que va consolidant el nucli familiar i que esdevé com de granit, invencible, indestructible...

Un petó ben gran, Vicenç. Tot i no conèixer-te encara, em sap molt de greu la mort del teu avi, perquè suposa moments de molta tristesa a la vida dels qui l'han estimat i, alhora, m'alegro d'haver llegit aquestes paraules, tan precioses, tan sensibles, tan delicades, tan amoroses, dedicades a la seva memòria.

són certes les teves paraules a la introducció

poema molt emotiu

el teu avi estaria/està content de veure com el seu nét és capaç de fer-li un poema en la seva memòria

enhorabona...

i no te'n vagis mai de RC!!!

-jo, ara mateix, hi sóc i no hi sóc-

una abraçada company!!!