Somnis

Un relat de: Becari

Sempre estem d'acord en quasi res
arriba de matinada vestint de negre,
amb al seva mala llet, sempre exquisida
sense més escletxa que una fletxa de pebre.

Abans que l'Aurora faci arrels,
abusa amb excuses de triangle amb catet,
de la lluentor hipotenusa del després.

I desperto de mal rollo callant pels colzes,
de males maneres, que son les seves
amb el mal savoir faire de les morses
converses d'esquimal sense princeses.

Comentaris

  • com que no trobo...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-11-2005

    un poema que no t'hagi comentat, m'enganxo en aquest... per animar-te a seguir escrivint i creant i per agrair-te la teva amistat i els teus comentaris... tu sí que ets un dels meus ídols poètics!!!

  • després...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-11-2005 | Valoració: 10

    de la llampegada geomètrica de catets i hipotenusa...
    després de les converses d'esquimals amb princeses de gel dins d'un iglú de somnis congelats la Sirena...
    em quedo amb l'inici paradoxal aixafador i contundent: "quasi sempre estem d'acord en res" ja ja ja... non problem!
    hi ha qui interroga i altre respon amb el silenci = diàleg etern.
    una abraçada!

  • barreges imatges com qui barreja colors[Ofensiu]
    llu6na6 | 23-11-2005

    gràcies pel teu comentari, Becari (ui, rima!)

    Quin poema més ple de paradoxes, d'imatges contraposades.

    "converses d'esquimal sense princeses"

    fan somriure i alhora reflexionar, profundament , sobre com també a la vida les imatges es superposen i ens arriben sensacions de mil i una procedència, que desvetllen dins nosaltres una munior de sensacions contradictòries.

    saber-ho encaixar i canalitzar, és, ben bé ,una obra d'orfebreria, oi?

    Felicitats i una abraçada Becari!